|
El missatge mediambiental de les forces
polítiques |
Les forces polítiques catalanes, generalment les d’esquerres, han assumit des de sempre un missatge medioambiental en el seu corpus ideològic. Fins i tot, ara, esquerres i verds van aplegats en moltes coalicions i partits.
Tanmateix, aquest fet no ha contribuït a que els nostres pobles hagin progressat massa. Perquè, davant d’ecologia o medi ambient, hi ha interessos més poderosos que els missatges de preservació del territori.
Fa uns dies, em trobava al darrer pis de l’Hospital de Terrassa, l’onzè, i tenia una visió molt depriment de les nostres serres. Davant meu, la serra de Galliners es trobava poblada de cases fins els cims dels turons, a les Fonts, Sant Quirze i Bellaterra. Collserola permetia veure el barri cerdanyolenc de Montflorit, amb els turons carregats de cases i les urbanitzacions Montserrat, la Floresta i les Planes de Sant Cugat fins a vora del Tibidabo, trencant la verdor boscana. A la serralada de Marina, Montcada per la Vallençana s’enfilava fins el cim dels turons que la separen del Maresme. L’exemple constructor de Montcada és depriment. Per Collserola, el barri Cuyàs, damunt els turons encaixa entre el Cementiri Nord i la Ciutat Meridiana barcelonina. El contrast entre el verd dels boscos i les clarianes obertes per les edificacions és constant. El totxo guanyant terreny al bosc. I cosa rara, per la separació que hi ha entre Collserola i Marina, les escletxes del coll de Montcada permetien veure el mar.
Els atemptats urbanístics contra el medi natural són a dojo i no caldria esmentar-ne cap més, però voldria fer una ampliació per la banda del Vallès Meridional, una subcomarca encara no oficial, però força clara quant a definició. El camp de golf de Cerdanyola, dins de la serra de Collserola, va ser cancel·lat fa uns anys, però el projecte metropolità manté un equipament en aquella part de la muntanya que pot omplir de ciment un espai natural. Quin? A més, el túnel d’Horta, ara en repòs, pot tornar a l’actualitat en qualsevol moment. El sincrotó ha de venir a Cerdanyola i el Centre Direccional, transformat d’equipament terciari en assentament d’estatges residencials i espais industrials, omplirà el que queda d’espai lliure entre els termes de Sant Cugat i Cerdanyola. El tren d’alta velocitat passarà seguint els eixos viaris vallesans que hi ha entre Rubí, Sant Cugat, Barberà i Cerdanyola. La Via Verda de Sant Llorenç a Collserola intenta aconseguir uns espais mínims, vitals, davant de tanta empenta constructora. La constructora que anava a edificar a la Torre Negra encara està reclamant a l’ajuntament de Sant Cugat la salvaguarda dels seus drets i la corresponent compensació.
Amb tot això, molt hauran de treballar les esquerres i els ecologistes per aconseguir salvaguardar el poc que encara ens queda en aquesta part meridional del Vallès, tan pressionada pel fet metropolità amb la seva proximitat a Barcelona. Pensin els polítics que els especuladors fan seu el missatge del poeta quan diu: -Què tot està per fer i mai res no es detura!
|
|