Els avis materns i paterns (1920s)

Els meus avis materns i paterns procedien d’Almeria, de Santopetar i Albox, respectivament, des d’on van emigrar als anys vint vers Cerdanyola, atrets pel creixement del sector de la construcció de resultes de les obres de l’Exposició Universal de Barcelona i el metro que el dictador Primo de Rivera va impulsar.

L’avi matern, Lluís González, se’n va anar a Cuba i l’esposa, Isabel Benítez, va venir a Cerdanyola, amb els tres fills petits que tenia, Florentina, Maria i Vicens. Els avis paterns, Miguel Sánchez i Hermínia Pérez, varen venir també a Cerdanyola, amb tots els fills i es van establir en una casa del Sot de Can Xarau.


El pare, Martín Sánchez Pérez, malalt actiu (1914-2000†)

L’àvia materna vivia a una petita casa que hi havia al passatge del Carril, núm. 1, on també es van quedar a viure els meus pares, Martín i Maria, quan es van casar, i els meus oncles, Florentina i Antonio, quan també es van casar.

El pare va treballar a l’empresa Uralita, S. A., de Cerdanyola, entre els anys 1946 i 1974, val a dir, 28 anys, fins a la seva jubilació. A la seva mort rebia una pensió de 59.000 pessetes mensuals i mai no va tenir cap indemnització per la malaltia de l’asbestosi.

El seu treball principal va tenir lloc a la Sibèria, bloc 12 de la fàbrica Uralita, on tenia cura de raspar dipòsits i altres materials d’amiant-ciment, respirant la pols que el paper de raspar aixecava. Van ser 28 anys d’exposició continuada a l’amiant. Mai els serveis mèdics de l’empresa el varen diagnosticar com a malalt d’asbestosi. Tanmateix, a l’Hospital Taulí, de Sabadell, ja jubilat, sí que va ser diagnosticat com afectat per l’asbestosi:

Treballador en Uralita durant 25 a., fumador ocasional. Asbestosi pleural diagnosticat per Rx de torax, que no s’ha modificat en 10 anys (valoració recent per Pneumologia).
RX de torax: fibrosi apical dreta+calcificació i engroiximent pleural bilateral (igual a previes).
(Corporació Sanitària Parc Taulí. Informe d’Alta Hospitalària, 24-08-99).

L’oncle també treballava a la Uralita, S. A. on també va rebre l’atac de les partícules d’amiant. Als pocs anys de jubilat va morir de resultes d’una malaltia pleural produïda per l’exposició a l’amiant.


La mare, María González Benítez, malalta passiva (1917)

La mare Maria, DNI 36.715.453, va néixer al Taberno, Almeria, el 28 de desembre de 1917. De petita, amb la mare i els germans, va venir a viure a Cerdanyola.

Sempre ha estat malalta, amb problemes respiratoris greus, imputats a l’asma i els bronquis. 

Ara, amb 86 anys, les complicacions en el seu estat de salut són diverses. Un diagnòstic recent, data 6-04-04, recull sis afeccions diferents: enfisema pulmonar, asma, al·lèrgies, hipertensió arterial, tremolor essencial i osteoporosi. Cal ajuda per la dutxa i evitar que caigui.

Mai diagnosticada com malalta d’asbestosi, si els dos fills ho han estat de plaques pleurals, a causa de l’exposició rebuda a la llar domèstica, no ens ha d’estranyar que ella encara en tingui més.


Els fills, Miquel i Lluís, malalts passius

El meu cas

Quan vaig presentar la meva web www.asbestosi.com, el dia 15 de gener de 2004, jo no era malalt d'amiant...o encara no ho sabia! Vaig néixer a Cerdanyola el 21 de setembre de 1943, a la casa del passatge del Carril, núm. 1, no gaire lluny de la fàbrica Uralita, dels molls de càrrega i descàrrega, un dels principals focus emissor de pols d’amiant a l’atmosfera i a on, amb altres nens, jugàvem prop de la descàrrega dels sacs d'amiant i ciment. Era la forma inicial de contaminació per amiant que he patit en els jocs de la infantesa (entre els 5 i els 10 anys). A més, a casa, des de ben petit, em tocava respirar la pols d’amiant que la roba de treball del meu pare duia amarada. Era la segona forma de contaminació ambiental per amiant que he patit (entre els 5 i els 21 anys).

Després, vaig treballar 25 anys a la fàbrica Uralita, S. A. (1958-83), però a la fàbrica tèxtil, del carrer Santa Anna, núm. 84, de Cerdanyola, on fabricàvem teixits tècnics (feltres) per a les màquines de plaques i tubs d'amiant-ciment. A la dècada dels seixanta i començament dels setanta, vàrem fer servir fils d’amiant, fabricats per l’empresa Erica (de Barcelona i Sentmenat) per teixir feltres secadors per les màquines de paper. Va ser la tercera forma de contaminació per amiant, ara laboral (entre els 22 i els 30 anys).

Finalment, com a enginyer de disseny de feltres tèxtils per les màquines de fibrociment, vaig estar en contacte directe amb l'amiant, al llarg d'aquells anys. Com a tècnic de teixits, em va tocar visitar totes les fàbriques d'Uralita de plaques i tubs, a més de les de Amèrica Llatina i Portugal, les quals, entre 1977 i 1988, he conegut força bé i hauré respirat algun xic d'amiant alguna vegada. Va ser la quarta forma de contaminació per amiant que he patit (entre els 25 i els 45 anys).

Aquesta llarga explicació ve pel fet que, després de la presentació de la web el citat dia 15, he estat diagnosticat com a malalt d'amiant. I, el que més m'ha sorprès, d’asbestosi benigne o plaques pleurals, com ara descriuré: 

21-11-1997 (RX Torax 2P, a Centre Diagnòstic Dr Antonio Manchon, Bcn)
L’informe diu: "Atrapamiento aéreo en ambos campos pulmonares compatible con enfisema ligero. Presencia de imagenes fibrosas residuales y de granulomas calcificados en ambos campos pulmonares compatible con lesiones residuales de proceso antiguo (TBC?). Hilos pulmonares de morfologia dentro de la normalidad. Espacios pleurales libres. Silueta cardiaca radiologicamente normal. Botón aòrtico normal". El cert és que, en aquella data, mai no vàrem pensar en cap relació amb l'amiant d'aquest diagnòstic i aviat va restar oblidat.

30-12-2003 (RX Torax, a l’Institut Diagnòstic Dr. A Doménech Clarós, Bcn)
Diu el dictamen: "Campos pulmonares simétricamente ventilados, en los que llama la atención la presencia de multiples densidades calcificadas de aspecto pleural. No detecto consolidaciones a nivel de parénquima pulmonar. Sombra cardiomediastínica dentro de la normalidad. Las imágenes descritas a nivel de pleura sugieren la presencia de neumoconiosis debiéndose descartar sobre todo lesiones por asbestos".

Amb aquesta radiografia, dos neumòlegs, el Dr. Bofill, de Barcelona, i el Dr. Tarrès, de Cerdanyola, un cop examinades les plaques van concloure que era "asbestosi".

21-01-2004 (TAC de Torax y/o de Mediastino, a Taxco, Bcn)
L'informe del TAC diu: "Imágenes calcificadas a nivel de prácticamente todas las pleural que corresponde a contacto con asbestos. El parénquima pulmonar no muestra signos de afectación intersticial, por lo que en principio parece poder descartarse una afectación parenquimatosa por el contacto con asbestos. El estudio mediastínico pone de manifiesto la existencia de alguna adenopatía no significativa. El resto de la exploración no muestra otras alteraciones radiológicas significativas. 
Conclusión: Calcificaciones pleurales bilaterales secundarias muy probablemente a contacto con asbestos. No afectación de intersticio pulmonar por dicha patologia. Resto de exploración sin cambios".

12-02-2004 (Diagnòstic Dr. Josep M. Bofill i Brosa, neumòleg)
El Sr. Miquel Sánchez se halla afecto de Asbestosis pleural benigna con ligero s. restrictivo de difusión normal, además se halla afecto de una hiperactividad bronquial y nasal con pick positivo a los ácaros, recomendado tratamiento adjunto.


El cas del meu germà

Nascut a Cerdanyola, a la casa familiar del passatge del Carril, núm. 1, el 30 de Setembre de 1946.

Degut a problemes de cansament i elevació del ritme cardiològic davant els esforços físics, un cop conegut el meu diagnòstic, s’ha sotmès al març de 2004 a proves mèdiques, a base de radiografia de tòrax i scanner del pulmó.

El resultat ha estat un diagnòstic de plaques pleurals amb calcificacions i sense efusió. També hi havia enfisema pulmonar.

El Lluís ha estat un nou cas més a la família de malalt per asbestosi, sense haver treballat mai a Uralita. La seva exposició a l’amiant, com la meva, s’ha produït pel contacte amb la roba de treball del pare i per haver viscut, de petit, molts anys al passatge del Carril núm. 1. Nou cas de malalt passiu o ambiental.

Conclusió

Els nexes en comú, quant a l’asbestosi, de la meva mare, el meu germà i jo són fàcils d’establir. Esposa i fills d’un treballador d’Uralita, diagnosticat tardanament d’asbestosi, amb contacte diari amb la roba de treball. També jocs de la infantesa als molls de càrrega i descàrrega dels sacs d’amiant, a cent metres de la casa.

Tenint en compte que l’any 1954 ens vàrem traslladar de la casa del passatge del Carril núm. 1 a la nova casa comprada pels pares al passeig de Cordelles núm. 48, ens vàrem allunyar quasi un quilòmetre del focus emissor de la càrrega i descàrrega, encara que vàrem continuar sotmesos al contacte diari amb la roba de treballar del pare.

Entre 1943 i 1954 jo i entre 1946 i 1954 el meu germà, hem viscut 11 i 8 anys, respectivament, al passatge del Carril. 

Les plaques pleurals que els dos tenim han estat causades per la nostra exposició a l’amiant, amb el contacte quasi diari amb la roba del pare i l’oncle i en els jocs de la infantesa en el propi moll de càrrega i descàrrega que l’empresa Uralita tenia entre les naus industrials i l’estació de la Renfe. En el meu cas, els 25 anys de treball a l’empresa tèxtil d’Uralita, sense exposició a l’amiant, descarten qualsevol possible afectació com a malalt actiu.

Som, doncs, malalts passius o indirectes, a causa de les partícules d’amiant. Probablement, altres membres familiars, encara no diagnosticats, que també varen viure a la casa del passatge del Carril, hagin estat sotmesos a la mateixa exposició per l’amiant de la roba de treball i també tinguin una quantitat ics de partícules d’amiant a la pleura o els pulmons. El diagnòstic només es podrà saber a través de futures exploracions radiològiques o scanners.