|
Salvador
Mañosa és el més jove dels escultors cerdanyolencs. De
ben petit, quan feia treballs manuals, ja li agradava modelar coses
amb les mans i tenia molt clar que de més gran volia ser escultor.
Als
quinze anys es va iniciar en l’art de l’escultura, quan va començar a
treballar al taller de l’escultor cerdanyolenc Francesc Juventeny i Boix,
on va aprendre l’ofici al llarg de quatre anys.
Després
va anar a estudiar a l’Escola Massana on va conèixer un dels mestres que
més l’han impressionat. Fou Euldald Serra i Güell, el qual és recordat
per Mañosa amb admiració. Diu d’ell que “era una persona fantàstica,
que va saber encarrilar-me cap a l’escultura amb tota llibertat i sense
complexes”.
Els
seus inicis professionals, com tanta gent, no van ser fàcils. Per atendre
les necessitats econòmiques, va haver de modelar figures de ceràmica per
diverses fàbriques dels voltants. Després de trenta anys en el món de la
ceràmica i del regal, un dia va decidir enviar-ho tot en orris i fer el que
li agradava. Així doncs, als 40 anys va poder independitzar-se i dedicar-se
a la creació pròpia.
L’obra
que més l’ha marcat professionalment com escultor i que més ha contribuït
a donar-lo a conèixer, tant dins de Cerdanyola com arreu de Catalunya, va
ser el monument al president Companys, situat a la plaça de l'Estatut, de
Cerdanyola (abans, plaça de Quatre Camins). Es tracta de la popular
“C”, la lletra que, a més de ser la inicial de Companys, és també la
de Cerdanyola i la de Catalunya, com es va posar de relleu en els parlaments
del dia de la inauguració. Amb el temps, el monument a l’homenatge a
Companys, s’ha convertit en un dels llocs més emblemàtics de Cerdanyola
i, fins i tot, la gegantina “C” s’utilitza com a símbol identificador
de Cerdanyola.
Mañosa
va dissenyar també la medalla dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Qui
hagi estat a l’estudi d’en Mañosa o hagi vist les seves escultures a
Barberà, podrà copsar com la seva obra és dominada per la figura humana,
però no una figura angelical, ideal, perfecta, com feien els grecs o els
renaixentistes. No, Mañosa, com a home de Cerdanyola, proper al vell poble
pagès, modela i esculpeix figures de gent senzilla, de gent propera al
camp, al poble. El sistema preferit és el nu femení. En aquesta concreció
figurativa de la seva obra, Mañosa es realitza com artista, en un estil que
ell qualifica de “directe i sense amagar res”, al temps que manifestava
que “m’encanta immortalitzar la gent”.
Tanmateix,
Mañosa, com tants artistes, se sent desencisat pel futur del seu ofici. Ens
diu a tots, amb tristesa, que l’escultura està en crisi des de fa molts
anys, perquè, a més de ser un art car, l’Administració no promou la
defensa de l’art.
Durant
l’any 1998 Mañosa va exposar a Barberà (Casal de Cultura, 28/4 a 15/5),
a “Art Expo” (recinte firal de Montjuïc, 7 a 11 maig), a una galeria de
Brussel·les (maig), a Gante (4 a 31 novembre).
L’exposició
de Barberà constava de 18 retrats nus de dones de Barberà, fets en
refractari cuit a alta temperatura (1250 graus), prenent models reals de la
població. La de Brusel.les també constava d’obres dedicades a la dona.
Aquell
mateix any Mañosa va rebre l’encàrrec d’una obra per ser col·locada
al vestíbul de l’Hotel Princesa Sofia de Barcelona. La portada del catàleg
“Tardor-Hivern” de la galeria Foz de Sitges mostra l’escultura
“Relaxament”. Una altra obra d’aquest període és un “Sagrat cor”
d’un metre trenta centímetres d’alçada, que pesa 136 quilos, modelat
en fang i cuit a 1.300 graus, encàrrec fet per una família de Cerdanyola,
per a ser col·locat a la seva residència.
De
l’any 1999 Mañosa ha fet el retrat de Montserrat Corominas, en fang
refractari i cuit al forn a 1200 graus.
Tornar
a la relació d'articles periodístics |