L'Asbestosi a Cerdanyola i Ripollet

  Portada
Introducció
  Informació general
  Punts claus de l'asbestosi
  Deontologia de l'enginyer davant l'amiant
  Els precursors de l'Asbestosi
  L'amiant a Cerdanyola
  Enllaços
  L'autor d'aquesta pàgina

L'amiant a Cerdanyola >>> Salvador Mañosa
Incorruptible

(Jordi Jorba)

L’amiant, un producte emprat durant molts anys per a la construcció de plaques de fibrociment, les populars “uralites”, està d’actualitat. La presentació de l’escultura de l’estimat artista Salvador Mañosa “Gràcies Uralita per prenyar-nos d’amiant” celebrada a Can Feliu del Cantó, ha esdevingut un punt d’inflexió molt important per restituir la dignitat de les nostres ciutats. Especialment d’aquelles persones, veïns i veïnes, que van veure i viure amb dolor la pèrdua de persones estimades com a conseqüència de l’asbestosi, malaltia provocada per la inhalació de les fibres de l’amiant amb resultats nefasts per a centenars, potser milers de persones. Escric en passat i ho hauria de fer en present – i malauradament en futur – perquè avui en dia hi ha persones que pateixen aquesta malaltia provocada pel mineral amiant, mot el significat etimològic del qual ens du directament al grec, amb definició esgarrifosa: “incorruptible”.

En Salvador, públicament i davant dels que l’acompanyàvem el dia de la presentació de l’escultura, va dir públicament que pateix la malaltia, l’asbestosi. Un llegat maleït d’una empresa, la Uralita, els dirigents de la qual haurien de passar comptes perquè si bé és cert que durant molts anys no es coneixien els efectes de l’amiant damunt de les persones – fossin treballadors o simples veïns, com en Salvador, de la planta – van permetre la continuïtat de l’activitat laboral, a partir de la dècada dels seixanta, quan ja es coneixien les nefastes conseqüències per a la salut provocades pel material.

El doctor Josep Tarrés, especialista en l’aparell respiratori i estudiós de l’impacte que la Uralita ha exercit a la nostra comarca, va demanar que com un primer pas per fer emergir aquesta situació - tants anys amagada per pressions d’altres règims i por popular de perdre l’única gran font de treball de la zona, la factoria Uralita - calia reconèixer la malaltia. Que qui la tingués assumís que la pateix i les famílies que han patit pèrdues d’éssers estimats, també ho expliquin. El doctor Tarrés, junt amb un equip de metges dels CAP de la zona i l’Hospital de Sabadell estan recollint les dades de l’impacte de la malaltia i fins ara han documentat 400 casos, xifra important, qualificada només com a “punta d’iceberg” de l’impacte real de l’asbestosi a la comarca. Sabrem mai quin preu hem pagat els vallesans a l’empresa Uralita?

L’acte d’en Salvador, valent, en anunciar als quatre vents la seva malaltia, ha generat expectació i ganes per part de molts i moltes persones afectades  – una bona representació dels quals eren a l’acte de presentació de l’escultura de l’artista – per reconèixer-se malalts. Passats uns dies, molts veïns han manifestat a l’amic Mañosa o bé al doctor Tarrés la seva relació amb la malaltia, provocada per un material, l’amiant, que ens sobreviurà a tots i a totes per la seva condició d’indestructible.

Hi haurà, properament, una reunió d’afectats i afectades per l’asbestosi on es plantejarà la constitució d’una associació que pugui portar als tribunals, amb certes garanties, al monstre gegantí d’Uralita, fent que assumeixi la seva responsabilitat amb la gent d’aquesta comarca.

En Salvador Mañosa, exemple vivent d’afectat passiu de la malaltia, ha rebutjat presentar-se en solitari davant dels tribunals perquè no hi té res a fer. Potser ara, amb l’associació, unint esforços, s’aconseguirà doblegar la Uralita. Per en Salvador, camí barrat, el de la justícia i molta ràbia davant la injusta malaltia i els que un bon dia la promogueren a les nostres ciutats. L’artista opta per parlar amb una escultura, la peça presentada a Can Feliu, una obra simbòlica sobre allò que viu en pròpia pell alhora que un cant a l’esperança, a un demà una mica més just.

Fet l’acte solitari de l’amic, la feina col·lectiva és ara plantejada. Tothom hi té el seu espai: formant part de l’entitat emergent i/o col·laborant per aixecar l’escultura – es farà per subscripció popular - que el seu creador vol alta, gran, situada al costat d’on hi va haver, un bon dia, la factoria Uralita. Vida contraposada a la malaltia i dolor. Esperança col·lectiva per vèncer l’incorruptible.

Jordi Jorba
jorbabj@wanadoo.es

 

Tornar a la relació d'articles periodístics

 

   
    Una web de Miquel Sánchez - email: msanchez@historiacerdanyola.cat