L’amiant,
un producte emprat durant molts anys per a la construcció de plaques de
fibrociment, les populars “uralites”, està d’actualitat. La
presentació de l’escultura de l’estimat artista Salvador Mañosa “Gràcies
Uralita per prenyar-nos d’amiant” celebrada a Can Feliu del Cantó, ha
esdevingut un punt d’inflexió molt important per restituir la dignitat de
les nostres ciutats. Especialment d’aquelles persones, veïns i veïnes,
que van veure i viure amb dolor la pèrdua de persones estimades com a
conseqüència de l’asbestosi, malaltia provocada per la inhalació de les
fibres de l’amiant amb resultats nefasts per a centenars, potser milers de
persones. Escric en passat i ho hauria de fer en present – i malauradament
en futur – perquè avui en dia hi ha persones que pateixen aquesta
malaltia provocada pel mineral amiant, mot el significat etimològic del
qual ens du directament al grec, amb definició esgarrifosa:
“incorruptible”.
En
Salvador, públicament i davant dels que l’acompanyàvem el dia de la
presentació de l’escultura, va dir públicament que pateix la malaltia,
l’asbestosi. Un llegat maleït d’una empresa, la Uralita, els dirigents
de la qual haurien de passar comptes perquè si bé és cert que durant
molts anys no es coneixien els efectes de l’amiant damunt de les persones
– fossin treballadors o simples veïns, com en Salvador, de la planta –
van permetre la continuïtat de l’activitat laboral, a partir de la dècada
dels seixanta, quan ja es coneixien les nefastes conseqüències per a la
salut provocades pel material.
El
doctor Josep Tarrés, especialista en l’aparell respiratori i estudiós de
l’impacte que la Uralita ha exercit a la nostra comarca, va demanar que
com un primer pas per fer emergir aquesta situació - tants anys amagada per
pressions d’altres règims i por popular de perdre l’única gran font de
treball de la zona, la factoria Uralita - calia reconèixer la malaltia. Que
qui la tingués assumís que la pateix i les famílies que han patit pèrdues
d’éssers estimats, també ho expliquin. El doctor Tarrés, junt amb un
equip de metges dels CAP de la zona i l’Hospital de Sabadell estan
recollint les dades de l’impacte de la malaltia i fins ara han documentat
400 casos, xifra important, qualificada només com a “punta d’iceberg”
de l’impacte real de l’asbestosi a la comarca. Sabrem mai quin preu hem
pagat els vallesans a l’empresa Uralita?
L’acte
d’en Salvador, valent, en anunciar als quatre vents la seva malaltia, ha
generat expectació i ganes per part de molts i moltes persones afectades
– una bona representació dels quals eren a l’acte de presentació
de l’escultura de l’artista – per reconèixer-se malalts. Passats uns
dies, molts veïns han manifestat a l’amic Mañosa o bé al doctor Tarrés
la seva relació amb la malaltia, provocada per un material, l’amiant, que
ens sobreviurà a tots i a totes per la seva condició d’indestructible.
Hi
haurà, properament, una reunió d’afectats i afectades per l’asbestosi
on es plantejarà la constitució d’una associació que pugui portar als
tribunals, amb certes garanties, al monstre gegantí d’Uralita, fent que
assumeixi la seva responsabilitat amb la gent d’aquesta comarca.
En
Salvador Mañosa, exemple vivent d’afectat passiu de la malaltia, ha
rebutjat presentar-se en solitari davant dels tribunals perquè no hi té
res a fer. Potser ara, amb l’associació, unint esforços, s’aconseguirà
doblegar la Uralita. Per en Salvador, camí barrat, el de la justícia i
molta ràbia davant la injusta malaltia i els que un bon dia la promogueren
a les nostres ciutats. L’artista opta per parlar amb una escultura, la peça
presentada a Can Feliu, una obra simbòlica sobre allò que viu en pròpia
pell alhora que un cant a l’esperança, a un demà una mica més just.
Fet
l’acte solitari de l’amic, la feina col·lectiva és ara plantejada.
Tothom hi té el seu espai: formant part de l’entitat emergent i/o col·laborant
per aixecar l’escultura – es farà per subscripció popular - que el seu
creador vol alta, gran, situada al costat d’on hi va haver, un bon dia, la
factoria Uralita. Vida contraposada a la malaltia i dolor. Esperança col·lectiva
per vèncer l’incorruptible.