|
Asbestosi
Pedra
desfeta en polsim de brins de mort,
fibló
de llicorella verinosa,
malura que emmalalteix el cos sense desmai,
¿quan ens deixaràs tranquils i fugiràs
de tots nosaltres, retornant-nos la vida?
Miquel
Sánchez
L’asbestosi
ha estat una de les malalties característiques del segle XX, principalment
de la segona meitat d’aquell segle.
Aquestes
pàgines volen omplir el buit que a l’Estat espanyol hi ha sobre
l’asbestosi. Llevat d’honroses excepcions, mèdiques i periodístiques,
la malaltia s’ha mantingut en silenci, amagada en un racó, com per no
molestar a la part que n’és responsable de la seva propagació o a la
part de la vida pública que hauria de ser responsable subsidiària de les
imperfeccions de la iniciativa privada dins de les relacions empresarials i
socials.
Cerdanyola,
poblet de mil habitants al començament del segle XX i de prop de 60.000 a
les portes del XXI, a 15 quilòmetres de Barcelona, va ser la primera
població de l’Estat on va tenir lloc la fabricació de materials
d’amiant-ciment. Cerdanyola, representada industrialment per la pionera fàbrica
de materials d’uralita, amb els noms successius de “Manufacturas
Roviralta”, “Manufacturas Eternit” i “Uralita”, ha estat, lògicament,
la pionera en la propagació de la malaltia de l’asbestosi.
No
serà fins a les acaballes de la dictadura de Franco que l’asbestosi
emergirà en forma pública i letal a la realitat ciutadana i sòcio-econòmica.
A partir de l’any 1977 el problema dels obrers d’Uralita, S. A.,
contagiats d’asbestosi, surt a la llum pública, en formes diverses. Des
de notes dels comitès d’empresa fins a comunicats de Comissions Obreres i
diversos articles i breus a la premsa comarcal i barcelonina faran que
l’asbestosi sigui coneguda, malgrat els esforços de l’empresa per
negar-la i de l’administració per minimitzar-la o amagar-la.
Després
d’uns anys de silenci, mercès al treball de Comissions Obreres i
d’alguns bufets d’advocats, a partir de 1997, ha hagut una revifalla
mediàtica de l’asbestosi i aquesta és presentada novament en tota la
seva capacitat de destrucció per les persones afectades.
Aquestes
pàgines volen ser un testimoni viu del que ha estat la presència de
l’amiant a Cerdanyola, des de l’any 1911 fins els nostres dies, amb
totes les implicacions que pel medi ambient i la salut humana ha comportat.
|