Informe de la Diputació 
de Barcelona

“Informe sobre la presència de residus de fibrociment en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès”. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Barcelona, abril de 1997.  

1. Introducció:

Al terme municipal de Cerdanyola estava situada una fàbrica de producció de fibrociment de l’empresa URALITA, S. A., aquesta fàbrica es va mantenir productiva fins que fa uns anys es va traslladar a Almeria, a partir d’aquest moment va reduir la seva activitat a la comercialització i va vendre o arrendar bona part del seu patrimoni immobiliari.

Durant els anys de funcionament, la gestió dels residus de fabricació (peces defectuoses, retalls, peces trencades…) va ser força incorrecte (malgrat no haver legislació específica en aquell temps) i varen ser escampats per camins i carrers, com substitutoris de la grava, o be amuntegats senzillament en solars de les rodalies de la factoria.

Amb el procés d’arranjament i pavimentació de les barriades, que va rebre el seu màxim impuls amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, la major part d’aquest residu escampat va quedar tapat per el paviment de carrers i camins.

Tècnics de l’Ajuntament de Cerdanyola han detectat però punts en que els residus de fibrociment no han estat tapats o han aflorat. Actualment en el Catàleg de Residus de Catalunya (Decret 34/96 de 9 de gener), aquest tipus de residu està classificat com especial, amb índex de perillositat IP3 (el més alt) i el tractament a de ser la disposició a abocador de residus especials.

Conscient del risc ambiental que això pot implicar, l’Ajuntament de Cerdanyola va sol·licitar el recolzament del Programa SAC del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

2. Característiques de l’asbest

Amb la denominació d’asbest es coneixen tot un seguit de fibres minerals, que amb diverses denominacions, han estat emprades en activitats diverses. A la taula 1, tenim resumides les característiques més rellevants dels diferents tipus d’asbest.

        Taula 1. Principals característiques dels diferents tipus d’asbest

3. Localització dels residus de fibrociment

S’han localitzat afloraments de residus enterrats o be escampats en els següents punts:

-Camí de Can Catà, es tracta d’un camí rural on el fibrociment va ser escampat per evitar la formació de tolls, els gragments són majoritàriament petits.

-Tanca de la fàbrica d’URALITA, S. A. que dona al carrer Cardoner, fragments diversos.

-Talus nord del c/Cardoner, fragments diversos i trossos de peces, segurament formen part d’un antic abocador de la fàbrica.

-Talus nord del c/Riu Sec, hi ha fragments de tots tipus i peces trencades i defectuoses, també hi ha acumulacions d’un material pulvurulent amb fibres entremig, segurament forma part d’un antic abocador de la fàbrica.

-Zona fronterera amb Ripollet i zona fronterera de Ripollet, als voltants del c/ de la Verge de Montserrat i de Sta. Rosa, es tracta de carrers sense asfaltar en els que hi ha fragments de fibrociment, segurament va ser escampat per evitar els tolls, la situació seria la mateixa que la part asfaltada de Cerdanyola.

No es pot descartar la presència d’afloraments en alguns dels solars tancats dels voltants de la fàbrica d’URALITA, ja sigui a la zona propera al c/ de Can Mitjans o al c/ Montserrat.

A sota del paviment i de moltes construccions els residus de fibrociment estan escampats arreu del terme municipal, fins barris allunyats de la factoria.

4. El mostreig i anàlisi

Es varen mostrejar fragments de fibrociment, de diferents mides i d’aspecte diferent, de varis punts del municipi. Les mostres preses varen ser:

• Mostra 1. Fragments recollits al talus nord del c/ Pallarès.

• Mostra 2. Fragments recollits al límit de la fàbrica d’uralita, sector proper al c/Cardoner.

• Mostra 3. Fragments petits del camí de Can Catà.

• Mostra 4. Fragments grossos del camí de Can Catà.

• Mostra 5. Fragments petits del talus del c/ Riu Sec.

• Mostra 6. Fragments grossos del talus del c/ Riu Sec.

• Mostra 7. Material fi d’origen artificial del talus del c/Riu Sec.

Les mostres guardades en bosses hermètiques varen ser transportades al Laboratori del Centro Nacional de Condiciones de Trabajo de Barcelona, del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.

Els resultats de les anàlisis s’exposen detalladament en el Butlletí d’Anàlisi de l’Annex 1, i d’una manera resumida, a la taula 2.

                                    Crisotil                        Crocidolita                 Altres fibres

Mostra 1                    +                                                                      +

Mostra 2                    +                                  +

Mostra 3                    +                                  +

Mostra 4                    +                                  +

Mostra 5                    +                                  +

Mostra 6                    +                                  +

Mostra 7                    +                                  +

         Taula 2. Resultats de les anàlisis de mostres de fibrociment recollides al

         terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

5. Conclusions i recomanacions

En totes les mostres, menys una, s’han detectat fibres de Crocidolita, material d’us prohibit en l’actualitat (Article 3er. 3.1. de l’Ordre de 31 d’Octubre de 1984), l’objectiu als llocs de treball per 1987 eren 0 fibres de crocidolita/cm3, encara que per feines relacionades amb demolicions, desballestaments, recollida, manteniment...es pot arribar a 0,25 fibres/cm3 (Article 4 de l’Ordre del 7 de gener de 1987).

Malgrat això en el mostreig fet per l’Institut de Recerca Epidemiològica i Clínica, no s’han detectat fibres d’aquesta varietat d’amiant en l’aire, les úniques detectades varen ser les de crisotil.

Donada la incertesa de quins poder ser els efectes i la incidència d’aquest residus seria convenient efectuar els següents treballs:

1. Efectuar un estudi acurat sobre la presència de fibres d’amiant a l’aire, especialment de crocidolita.

2. Cal estudiar acuradament, des del camp legal i administratiu, quines son, i de qui son, les responsabilitats i obligacions derivades de la presència d’aquests residus.

3. Retirar d’una manera segura, que no provoqui una emissió alta de fibres les restes d’uralita, especialment a les proximitats dels habitatges. Així com la pavimentació de carrers i camins de zones on s’hagin retirat fragments d’uralita.

                                                Barcelona a 4 d’abril de 1997
Els Tècnics del Servei del Medi Ambient
Domènec Cucurull
Ramon Rabella Pujol

Vist i Plau
El Cap del Servei
Vicenç Sureda i Obrador