Amiant
Mineralogia/Tecnologia:
Silicat mineral
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 1, p. 827)
Mineral
usat per fer teixits incombustibles, pres del ll. amiantus, gr. “sense màcula”, “incorruptible”,
“amiant”, derivat privatiu de “jo taco, sollo”. 1ª doc.: amianto,
1803, Belv. Lab.
(Coromines:
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, v. I, p. 281)
Amiantosi
És sinònim d’asbestosi.
Asbest
Mineralogia:
Amiant de serpentina, de fibres fines i paral.leles, de lluïssor sedosa i
colors tornassolats. es forma a les esquerdes de la serpentina amb les
fibres perpendiculars a l’escletxa. Es explotada a Quebec, Transvaal i
Rhodèsia, i és utilitzada en gran quantitat a la indústria per la seva
resistència als àcids i al calor.
(GEC, Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
.
Espècie
d’amiant, pres del ll. asbestos
id., i aquest del gr. ‘inextingible, que no es pot apagar’, derivat de
‘jo apago’. 1ª doc.: abeston
i abaston, segon quart s. XV,
Felip de Malla (DAg); asbesto,
1868, SLitCosta.
Derivat:
Asbestí, asbestinitzar; Compostos: Asbestiforme.
(Coromines:
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, v. I, p. 444)
Asbest
Ciutat
de l’oblast de Sverdlovsk, Rússia,
als contraforts dels Urals Centrals (71.000 hab. el 1964). És el primer
centre productor d’asbest de l’URSS i el qual rebé el nom el 1928.
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
Asbestiforme
Que té la forma o estructura de l’asbest.
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
Asbestosi
Pneumoconiosi produïda per la inhalació prolongada de partícules
d’amiant.
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
Fibrociment
Construcció/Química
Industrial:
Material per a la construcció constituït per una barreja de ciment pórtland
i fibres d’amiant, d’elevada resistència mecànica, ininflamable i molt
resistent a l’acció dels agents atmosfèrics. Hom l’empra en forma de
tubs, planxes ondulades, grans recipients, etc. com a material de cobriment,
de revestiment, com a aillant tèrmic, per a dipòsits, conduccions per a líquids,
etc.
(GEC,
Barcelona, 1974, v. 7, p. 436)
Fibrosi
Patologia. 1) Formació de teixit fibrós. 2) Tipus de degeneració caracteritzat per
un augment o una neoformació de teixit conjuntiu. 3) Fibrosi pulmonar: Espessor
fibrosa de la paret alveolar que impedeix la difusió d'oxígen i provoca l'aparició
d'una insuficiència respiratòria progressiva, amb dispnea, cianosi, etc. Pot ésser
secundària a uns altres processos (tuberculosi, carcinoma, sarcoïdosi, etc) o bé
idiopàtica.
(GEC. Vol. 7, p. 437)
Uralita
Mineralogia:
varietat d’hornblenda, d’estructura fibrosa.
Construcció/Química
Industrial:
Nom comercial amb el qual és conegut a l’estat espanyol el fibrociment.
(GEC,
Barcelona, 1980, v. 15, p. 89)
Adaptació
de l’al. Uralit (format d’Ural, nom de la cordillera a Rússia) 1ª
doc.: Lab. 1888.
(Coromines: Diccionari etimològic i complementari de la llengua
catalana, v. VIII, p. 985).