El pitjor grau de les malalties produïdes per la inhalació d’amiant són els càncers, els quals poden ser de pulmó, pleura I peritoneu.

Càncers de pulmó

El càncer de pulmó és un tumor maligne que envaeix i obstrueix els passos d’aire pels pulmons. Els càncers de pulmó i abdominal són malalties causades per l’amiant a llarg termini. Els símptomes no són immediats, sinó que es manifesten molts anys després que l’exposició comencés. La major part de gent que ha desenvolupat malalties relacionades amb l’amiant van ser exposades a elevades concentracions de partícules d’amiant directament al lloc de treball. Algunes altres, les menys, van desenvolupar la malaltia a partir de l’exposició a les robes i els equips que els treballadors duien a casa seva després d’acabar la jornada de treball. El fumar incrementa greument el risc de desenvolupar càncers de pulmó en els treballadors exposats a l’amiant, especialment si es fuma més d’un paquet diàriament.

El càncer de pulmó causat per l’amiant no es diferencia del càncer de pulmó causat per altres factors ambientals. Els signes clínics i els símptomes causats pel càncer per amiant no difereixen d’altres càncers de pulmó produïts per l’exposició a fumar cigarretes, arsènic, èters clorometilics, crom, níquel o radiació ionitzant.

Cal afegir que l’exposició a l’amiant pot desenvolupar càncers de pulmó sense haver tingut abans asbestosi.[1]

Els símptomes més comuns dels càncers de pulmó són tos, respiració asmàtica, pèrdues de pes inexplicables, estossegades amb sang, dolors toràcics persistents, ronquera i anèmia.

Hi ha persones que desenvolupen aquests símptomes encara que aquest fet no suposa tenir càncer de pulmó. En aquests casos, cal la consulta al metge.

Mesoteliomes

Els mesoteliomes són càncers rars que afecten el revestiment dels pulmons (pleura) o els continguts abdominals (peritoneu). La major part de mesoteliomes són produïts per l’exposició d’amiant. Tanmateix, l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI) assegura que un 30 per 100 dels mesoteliomes són per causes desconegudes. Fumar no produeix mesoteliomes. Generalment, els mesoteliomes es desenvolupen de 30 a 40 anys després de l’exposició inicial i no cal que l’exposició sigui elevada. Períodes d’exposició molt curts poden ser més que suficients per causar un mesotelioma. Quan es declaren solen ser molt invasors localment. Els mesoteliomes generalment van acompanyats d’efusió pleural, dispnea[2] i dolor al pit. Els símptomes més comuns són tos, pèrdua de pes i febre.

Els malalts diagnosticats amb mesotelioma tenen menys possibilitats de supervivència que amb les altres formes de malalties ocasionades per l’amiant. Fins no fa massa, els malalts diagnosticats de mesotelioma tenien una supervivència al voltant dels 12 mesos. Ara, en alguns casos, s’han aconseguit supervivències de dos anys i dos anys i mig.

No seria fins l’any 1960 que es publicaria la primera associació demostrada entre la inhalació d’amiant i el mesotelioma. Encara que més del 60 per 100 dels casos de mesotelioma són deguts a l’exposició laboral a l’amiant, sabem que l’exposició ambiental i domèstica és capaç d’induir l’aparició de mesoteliomes. Per altra part, sabem que aquestes exposicions ambiental i domèstica són sempre de baixa dosi, la qual cosa suposa que no hi ha un nivell de seguretat per a l’exposició a l’amiant.

Encara que totes les classes d’amiant poden causar mesoteliomes, alguns estudis han suggerit que les anfíboles són molt més propícies que la serpentina. És més, alguns investigadors asseguren que la majoria de mesoteliomes es deuen a l’exposició a les anfíboles.[3] Els mesoteliomes més freqüents són deguts a l’exposició a la crocidolita. L’amosita també causa mesoteliomes, mentre que el crisotil és la variant que menys mesoteliomes ha causat. Tanmateix, un estudi de l’any 1996 concloïa que “chrysotile asbestos is the main cause of pleural mesothelioma”.[4]

Els mesoteliomes invariablement esdevenen fatals. La majoria dels malalts diagnosticats amb mesotelioma moren entre un i dos anys i escaig després del diagnòstic. Les teràpies de quimioteràpia i radiació no donen bons resultats. Tampoc la cirurgia cura aquests tumors. Tanmateix, hi ha tractaments adreçats a controlar el dolor i les dificultats respiratòries amb la fi de preservar la major qualitat de vida possible.