La posició de l’empresa Uralita, S. A.

L’empresa mai no ha acceptat cap responsabilitat per haver produït la malaltia de l’asbestosi en els seus treballadors i en una part dels familiars i dels veïns de Cerdanyola i Ripollet que vivien al costat de la fàbrica i que havien de respirar, sense poder evitar-ho, les fibres d’amiant en suspensió a l’atmosfera.

Quan es van fer les primeres reclamacions, als anys setanta, l’empresa complia la reglamentació vigent a Espanya de 175 partícules de pols per unitat d’espai a l’aire, dada aquesta que ja era mortal. Les denúncies van servir per canviar la normativa i passar a una partícula de pols per unitat d’espai.

D’una revista de l’any 1999, reproduïm la següent informació:

“Uralita, S. A. Obtiene cubiertas, tejas, tuberias, aislamientos, yesos, cerámica plana y sanitaria y productos químicos. Ha vendido en 1998 la filial Contenur y ha cerrado la fábrica de fibrocemento con amianto de Sevilla. Fábrica de tubos en Getafe, de teja cerámica en Toledo, de yeso en polvo en Madrid y segunda línea de fibrocemento sin amianto en Valladolid. Ampliación de poliestireno en Alemania y adquisición de una planta de tejas en Brasil. El grupo Uralita está vinculado a la familia March”.

I dóna les dades econòmiques de l’any 1998: 142.132 milions de pessetes com ingressos i 4.231 milions de pessetes com benefici net.

(Fomento de la Producción, octubre 1999, p. 200 i 202)

Una empresa que té molts guanys, però que no assumeix les responsabilitats per haver emmalaltit, amb una malaltia inguarible, greu i irreversible, una part considerable dels seus treballadors.

La posició de la justícia espanyola

No hi ha un límit d’edat pel diagnòstic i la revisió d’una possible malaltia professional com l’asbestosi, degut a que la malaltia es contrau per trobar-se el treballador en contacte amb l’amiant i els seus efectes poden manifestar-se després de molts anys d’haver cessat l’exposició a l’amiant.

Per aquesta raó, hi ha un percentatge d’invalideses que són declarades després de la jubilació. I per aquest fet, s’han tramitat molts expedients d’Incapacitat Permanent a persones d’edat avançada i que ja estaven cobrant una pensió de jubilació.

Tanmateix, l’”Instituto Nacional de la Seguridad Social”, emparant-se en l’art. 8, punt Tres, de la Llei 24/1997, que modificava la redacció de l’art. 137 de la Llei General de la Seguretat Social, ha vingut denegant sistemàticament, totes les sol·licituds formulades des de l’entrada en vigor d’aquella llei. Per sistema, els tribunals van absoldre sempre Uralita en els judicis per falta de seguretat.

Això ha produït demandes davant el Jutjat Social, amb resultats negatius; també recursos de Súplica davant el Tribunal Superior de Justícia i, fins ara, no s’ha aconseguit variar els criteris oficials establerts.

Jordi Pujol, advocat del “Col·lectiu Ronda” de Barcelona i Cerdanyola, deia que “els afectats topen amb els tribunals, que reconeixen l’existència de la malaltia, però no que sigui una malaltia laboral” i per tant “el problema arriba a l’hora de reclamar danys i perjudicis, que no es reconeixen” (El 9 Punt, 18-02-2000, p. 4)

Cas A: Febrer 2000

Francesc Rincón, de 74 anys, va morir el juny del 1998, després de 27 anys d’haver treballat a la fàbrica d’Uralita de Cerdanyola. La seva vídua, Sagrario Mañas, deia que “fa cinc anys va començar a tenir problemes de respiració, però fins llavors ningú ens havia dit que l’amiant podia matar”. Havien viscut durant 20 anys a tocar de la fàbrica. Afegia que “quan anaves a recollir la roba, semblava que hagués nevat”. Ella també va estar exposada a la pols de fibrociment a diari: “Rentàvem la roba del meu marit amb tota la de la família”. La seva demanda va quedar aturada a un jutjat de Cerdanyola, que es va declarar incompetent.

(Font: El 9 Nou, 18-02-2000, p. 4)

L’any 2000 els advocats del “Col·lectiu Ronda” van denunciar que els tribunals no reconeixien l’asbestosi com a malaltia laboral (Tot Cerdanyola, núm. 648, 2 a 8/03/2000). Es tractava, clarament, d’una indefensió dels treballadors malalts i els seus familiars, que no tenen cap dret a les indemnitzacions que els hi pertocaria.

Excepcions a favor dels treballadors

Tanmateix, de tard en tard, hi ha alguna demanda fallada a favor del treballador afectat o dels seus familiars, si aquell ja és mort, la qual queda exposada a tot un munt de recursos de l’empresa. Vegem-ne alguna d’aquestes excepcions:

Cas A: Juny 2001

El Jutjat Social núm. 8 de Barcelona va dictaminar la revalorització de la pensió d’Isabel Navarro, veïna de Ripollet i extreballadora d’Uralita, S. A., de Cerdanyola, per patir asbestosi, una fibrosi pulmonar produïda per la inhalació de pols que conté fibres d’amiant. La sentència obligava la Seguretat Social a declarar Isabel Navarro en situació d’invalidesa permanent total derivada de malaltia professional amb dret a percebre una pensió que s’apropava als quatre milions de pessetes l’any, calculada en funció del sou que hagués cobrat treballant a Uralita fins l’any 2000.

Navarro va treballar en la fabricació de tubs d’amiant a Uralita, S. A. entre 1952 i 1953 i va cessar en la prestació de serveis el 1961. L’exempleada rebia una pensió d’unes 50.000 pessetes per incapacitat permanent absoluta des de 1983, sense que mai s’hagués declarat la incapacitat per malaltia professional. Dos anys enrere, se li havia diagnosticat a Navarro asbestosi, bronquitis crònica amb una severa insuficiència ventilatòria i calcificació de les pleures dels pulmons.

(Font: El 9 Punt, 14-06-2001)

Cas B: Juliol 2001

Un jutge de Barcelona va concedir a un veí de Cerdanyola, J. Pla, de 72 anys, una pensió de viduïtat per la mort, feia 20 anys, de la seva esposa, R. Lázaro, la qual va contraure asbestosi treballant a Uralita, S. A.

La treballadora va emmalaltir d’asbestosi i càncer de pulmó per contacte continuat amb l’amiant.

Fins aquell moment, l’Institut Nacional de la Seguretat Social havia denegat els seus drets en primera instància, per la manca de prova pericial d’una autòpsia.

La sentència va ser dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona i “demostra la creixent sensibilització” dels jutges sobre aquest tipus de malaltia professional, segons manifestaven els advocats del “Col·lectiu Ronda” que van portar el cas. Fins i tot, assenyala que la manca d’autòpsia no pot ser entesa de forma tan rígida que pugui conduir a la privació de les prestacions que es deriven d’aquesta malaltia professional. Finalment, la sentència fixava una indemnització de 793.384 pessetes i una pensió de viduïtat per import del 45% d’una base reguladora calculada com a malaltia professional.

El “Col·lectiu Ronda” feia una crida als familiars i perjudicats per aquest tipus de malaltia perquè reclamin els seus drets, ja que entenen que pateixen una gran manca d’informació.

(Font: Tot Cerdanyola, núm. 715, 12 a 18/07/2001)

Cas C: Octubre 2001

Una d’aquestes excepcions correspon a un treballador d’Uralita, E.P.S., que va morir el març de 2000 i que, ara, octubre de 2001, un jutge de Barcelona, Jutjat Social núm. 3, ha fallat que el treballador va contraure asbestosi a causa de les deficients condicions laborals que va tenir en bona part de la seva vida professional. El jutge va condemnar Uralita a indemnitzar amb 3,4 milions de pessetes la vídua del treballador. El treballador va gaudir els dos darrers anys d’una molt baixa qualitat de vida i va sobreviure amb respiradors. Malgrat haver patit una pleuritis el 1957, amb baixa laboral, els serveis mèdics d’Uralita van declarar-lo apte per treballar “i va ser exposat al risc d’exposició a l’amiant sense que li fessin proves sobre la seva capacitat funcional respiratòria per determinar si era superior o no al 20 per cent”. Entre les raons donades pel jutge hi havia les següents: a) incompliment de les normes preventives del Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball i b) l’Ordenança vigent en la matèria “pel que fa a la neteja de les instal·lacions, la prohibició d’escombrar, la brutícia de la roba de feina, l’obligatorietat d’ús de mitjans de protecció personal de les vies respiratòries en les operacions on es generava pols d’amiant, i la forma d’extracció localitzada de les fibres d’amiant dipositades en el centre”.

(Fonts: El 9 Punt, 5-10-2001; Tot Cerdanyola, núm. 724, 11 a 17-10-2001)