A continuació recollirem les qüestions més consultades des de l’aparició de la web « asbestosi.com », el 15 de gener de 2004.
L’exposició a l’amiant constitueix un perill per la salut humana i aquest fet ha preocupat a moltes persones, en especial, aquelles que mai no han tingut cap contacte amb l’amiant i ben bé no saben ni que és aquesta matèria.
1) Què és l’amiant?
Amiant o asbest és el nom genèric d’un grup de minerals que poden ser separats en formes fibroses. Les principals característiques de l’amiant són que no resulta afectat pel calor i els productes químics i que no és conductor de l’electricitat.
L’amiant, extret de les mines, passa a la indústria on pot arribar a manufacturar més de 3.000 productes diferents.
2) Quines són les aplicacions industrials de l’amiant?
Des de l’any 1900 l’amiant ha donat lloc a nombroses aplicacions industrials. Cal destacar la producció de plaques i tubs d’amiant ciment, de fils i teixits industrials, de productes de fricció com frens i embragues de vehicles, vaixells, paper i cartró, aïllament tèrmics, etc.
3) Com puc contaminar-me d’amiant?
Tots nosaltres estem exposats a baixos nivells d’amiant que es troben a l’atmosfera. Són nivells al voltant de 0,00001 a 0,0001 fibres per mil·límetre cúbic d’aire i, generalment, són més elevats a les ciutats i les zones industrials.
L’exposició a l’amiant succeeix generalment quan les persones el respiren en zones contaminades per fibres o pols d’amiant. Normalment, aquest fet es dona a les zones de treball on els nivells d’amiant a l’atmosfera són molt elevats. També les persones que viuen prop d’aquelles indústries o els familiars dels treballadors poden rebre exposicions elevades d’amiant.
Tanmateix, l’amiant també es pot trobar a l’atmosfera d’edificis que contenen aquell material. La major part de vegades això succeeix en edificis que s’estan reformant o enrunant. També quan es fan treballs de manteniment i reparacions.
L’aigua potable pot portar partícules d’amiant, procedents de fonts naturals o de tuberies de ciment i amiant. Tanmateix, si les fibres són begudes no produiran cap problema perquè seran eliminades per via fecal. El risc de l’amiant vers la salut es produeix només per via respiratòria.
4) Quin és el mal que em pot causar la respiració d’amiant?
La principal preocupació de les persones exposades a respirar amiant és la de com pot afectar-les la salut.
El fet de respirar partícules d’amiant, en suspensió a l’atmosfera, pot causar seriosos problemes de pulmó, de pleura i, fins i tot, càncers. La respiració d’elevats nivells d’amiant pot produir lesions similars a cicatrius en els teixits dels pulmons i de la membrana pleural que els envolta. Aquesta malaltia és la denominada com asbestosi.
Les persones que tenen asbestosi tenen dificultats per respirar, sovint estosseguen i, en casos severs, engrandeixen el cor. L’asbestosi és una malaltia molt seriosa la qual, eventualment, pot causar discapacitats i mort.
Si la respiració ha estat de baixos nivells d’amiant pot esdevenir en canvis a les membranes pleurals. Aquesta malaltia rep el nom de “plaques pleurals” i pot aparèixer tant en treballadors com en persones que viuen o han viscut en zones amb elevats nivells d’amiant a l’atmosfera. Les plaques pleurals no tenen efectes seriosos sobre la respiració, però hi ha exposicions altes que produeixen eixamplaments de la membrana pleural, la qual cosa restringiria la capacitat respiratòria.
5) Tots els amiants són igualment de perillosos?
Tots les exposicions a qualsevol varietat d’amiant han estat documentades, científicament, com dolentes per la salut humana. Totes les varietats d’amiant són cancerigenes.
S’ha mantingut que les formes anfiboles de l’amiant, especialment la crocidolita (amiant blau), són més greus que el crisotil. Fins i tot, des del camp dels minaires s’ha dit que el crisotil no és perillós. El cert és que a Cerdanyola s’ha emprat crocidolita i crisotil, a més d’altres, i que totes han estat identificades a les runes industrials abocades al camí de Sant Iscle, dins del Parc de Collserola. Les dues són perilloses per la salut.
6) El fet de fumar augmenta els riscs?
Efectivament. La combinació de pols d’amiant i tabac pot ser molt més perillosa que només l’afecció per amiant. Els treballadors que han estat exposats a l’amiant, si són fumadors, tenen un risc major que els que no fumen de desenvolupar un càncer de pulmó. Pel contrari, el fet de fumar no ajuda a desenvolupar mesoteliomes perquè aquesta forma infreqüent de càncer és exclusivament deguda a l’amiant.
Tanmateix, la millor decisió de qualsevol persona malalta per amiant, ja sigui benigne o greu, seria la de deixar de fumar.
7) Com l’amiant pot causar càncer?
L’amiant ha estat qualificat per les autoritats de la salut humana com un element cancerigen per les persones. Per altra part, també se sap que la respiració d’amiant pot augmentar el risc de càncer de les persones afectades.
L’exposició a l’amiant causa dos tipus diferents de càncer. El càncer de pulmó i el mesotelioma. El mesotelioma és un càncer del revestiment que envolta el pulmó (membrana pleural) o la cavitat abdominal (peritoneu). El càncer per amiant no es desenvolupa immediatament sinó després d’un llarg número d’anys d’haver rebut l’exposició.
Alguns estudis fets sobre treballadors fan pensar que la respiració d’amiant pot augmentar també el risc de produir càncers en altres parts del cos, com l’estómac, els budells, l’esòfag, el pàncreas i els ronyons, però aquesta possibilitat és molt més petita.
Com sempre, el diagnòstic precoç i el tractament de qualsevol càncer pot augmentar la qualitat de vida i la supervivència del malalt.
La combinació de tabac i amiant augmenta, també, significativament els riscs de contraure càncers. Per aquesta raó, la millor prevenció que pot adoptar qualsevol malalt per amiant és la de deixar de fumar, amb la qual cosa aconseguirà millorar la salut i disminuir el risc de càncer.
8) Com afecta als nens l’amiant?
No se sap si l’exposició a l’amiant pot produir naixements amb defectes o altres efectes a les persones. Tampoc no s’han observat naixaments amb problemes en animals exposats a l’amiant.
Quant als nens exposats a alts nivells d’amiant, els efectes damunt la seva salut tindran els mateixos efectes que amb els adults.
9) Com poden les famílies reduir el risc d’exposició a l’amiant?
En primer lloc, les empreses i les administracions haurien de complir –i de fer complir- la legislació vigent, la qual ha anat sempre a remolc, tard i poc desenvolupada a favor de la protecció de les persones exposades.
Per altra part, els materials que contenen amiant, sinó estan trencats, fets malbé o envellits, generalment, no posen en risc la salut de les persones i poden continuar al seu lloc.
La producció industrial de productes amb amiant restarà definitivament prohibida a l’Estat espanyol a partir de l’u de gener de 2005. La venda també hauria de ser prohibida. És qüestió de deontologia i ètica professional que empreses i distribuïdors no venguin més productes amb amiant, encara que en tinguin a les seves existències. És també qüestió de profilaxi personal que qualsevol ciutadà que observi aquesta mena de productes o materials de fibrociment a naus industrials o edificis que puguin ser trencats o convertits en runa, sense les corresponents mesures de prevenció del risc, que posin en coneixement de les autoritats de l’administració pública.
10) Què pot passar quan l’amiant entra al medi ambient?
La fabricació de productes d’amiant ciment, val a dir, les plaques i els tubs de fibrociment, produeix l’emissió de pols d’amiant a l’exterior de les fàbriques. Aquesta contaminació exterior, que podem definir com contaminació ambiental, pot arribar a afectar les persones que viuen a un radi de fins a tres quilòmetres del centre emissor. En aquells casos, la pols d’amiant que flotava a l’ambient era dipositada a les cases, jardins i terrasses dels edificis propers a la fàbrica i, també, era inhalada per via respiratòria per les persones que vivien en aquella rodalia industrial. Aquestes persones exposades han estat víctimes de l’amiant, no per cap relació laboral o contractual amb l’empresa de fibrociment, sinó simplement pel veïnatge amb la factoria. Són els malalts passius. Fins aquest moment, la llei no els hi reconeix cap dret.
Per altra part, de resultes del trencament de productes manufacturats amb partícules d’amiant, aquesta matèria pot arribar a trobar-se a l’atmosfera o a l’aigua. Les fibres d’amiant no s’evaporen dins de l’aire ni es dissolen en contacte amb l’aigua. Fibres de molt petit diàmetre poden romandre en suspensió en l’aire durant llargs períodes de temps i, fins i tot, poden ser transportades pel vent o l’aigua a llocs força llunyans abans de dipositar-se. Tampoc no acostumen a transformar-se en altres compostos químics i es mantenen llargament sense canviar ni modificar. Encara que de baixa exposició, aquest seria un altre risc de contraure una malaltia derivada de l’amiant.
11) Com es pot saber si he rebut exposició d’amiant?
Quan els nivells d’exposició d’amiant han estat baixos es poden mesurar per orina, femta, líquids mucosos o rentats pulmonars.
Per fer l’avaluació d’una possible malaltia relacionada amb l’amiant, caldrà fer un historial complet de la persona, amb examen físic i proves de diagnosi. La radiografia de tòrax es la millor eina per detectar canvis pulmonars de resultes de l’amiant. Altres proves que ajuden al diagnòstic són les de funció pulmonar i sondeigs computeritzats en tres dimensions del pulmó.
12) El pati de casa meva toca a una paret d’un edificis de pisos, la qual està protegida amb plaques d’uralita. Quin perill corre la meva família? Perquè els ajuntaments no obliguen a un canvi immediat de les plaques?
L’asbestosi és una malaltia que s’agafa únicament per respiració d’amiant. Si les plaques no es deterioren i no desprenen partícules d’amiant no hi ha cap perill. Si les plaques envelleixen i es van trencant o desfent poc a poc, hi ha un risc potencial de respirar les fibres d’amiant. En aquest cas s’ha d’avisar als inspectors de medi ambient de la Generalitat de Catalunya.
13) Vaig a comprar-me un pis a Cerdanyola (Barcelona), prop de l’antiga fàbrica d’Uralita. Quin risc d’afectació d’asbestosi tindré? No tinc confiança en les autoritats que acostumen a amagar aquestes coses.
La pols d’amiant només és perillosa quan es respira. L’amiant que està enterrat sota terra no afecta la respiració. Les cases properes a l’antiga fàbrica d’Uralita tenen el risc que aquelles naus velles, desprenguin partícules d’amiant procedents de les plaques i acumulacions de materials d’amiant i ciment que encara tenen.
14) M’he comprat una casa a Cerdanyola, feta fa uns vint anys i he observat que, sota de les teules, a les golfes, hi ha un doble sostre de plaques d’uralita. ¿Quins perills corre la meva família?
Mentre la placa sigui nova i no desprengui pols, no hi ha cap risc. Vint anys fa pensar que la placa encara és nova. Quan envelleixi i a la placa li entri com una mena d’aluminosi, llavors aquella pols si que pot ser perillosa si es respira. Això es pot veure en nombroses cases de Cerdanyola fetes als anys vint i trenta. La millor solució, si no es poden treure les plaques, és la de fer-ne un doble sostre i que quedin tapades entre el sostre interior i la teulada.
15) Si ja fa tants anys que Uralita no fabrica amb amiant, ¿perquè ara tan enrenou amb això? Perquè ara, quan la major part de treballadors afectats ja són morts? Què és el que esteu cercant? Uralita ha fet molt be per Cerdanyola!
Hi ha preguntes o afirmacions esverades que ens han arribat, contràries a remoure ara la qüestió de l’amiant. Apleguem en aquesta pregunta un resum dels principals refusos que ens fan i a continuació la nostra resposta.
Uralita va fer molt bé per Cerdanyola, des dels seus inicis, és veritat. També els seus fundadors els germans Roviralta. Eren anys en que no se sabia que l’amiant fos tòxic i cancerigen. Quan la Uralita va passar a la família March va canviar l’orientació de la propietat vers els treballadors. Els nous amos vivien a Madrid i no visitaven Cerdanyola. No va haver contacte directe entre Joan March i els treballadors. Quan les malalties de l’amiant es van fer presents, els treballadors van quedar indefensos, oblidats i marginats davant els metges d’empresa, els dirigents de l’empresa, la propietat i la omnipresència de la dictadura franquista. No es va informar ni formar als treballadors. No es van diagnosticar els casos de malalts. Diversos membres de la meva família van treballar a la fàbrica des de 1946 fins que es van jubilar carregats d’amiant als pulmons, tardanament diagnosticats d’aquelles malalties i morint, finalment, amb insuficiències respiratòries originades en l’amiant. Mai sense cap reconeixement oficial de l’empresa. Mai sense cap compensació, ni moral ni econòmica, per la pèrdua de salut causada per l’amiant mentre treballaven a l’empresa. Si al començament, l’empresa va fer bé creant llocs de treball i permetent que Cerdanyola millorés, després els danys van ser superiors al benestar ja que van afectar greument la salut dels treballadors. Ara es pretén donar a conèixer una altra manifestació de la malaltia, que és la dels malalts no laborals, val a dir, els malalts passius i ambientals, com els familiars dels treballadors, els veïns de la fàbrica i els que han respirat la pols de l’amiant a qualsevol indret contaminat de Cerdanyola.