|
La
defensa dels drets dels treballadors i familiars afectats per l’asbestosi
no ha estat fàcil ni envoltada d’èxits. Establir els danys a la salut
pot resultar més fàcil que aconseguir compensacions econòmiques pels
danys rebuts, tot i que encara hi ha malalts d’asbestosi a Cerdanyola que
no estan diagnosticats com a tal i d’altres que han estat diagnosticats
tardanament i que no han pogut gaudir de cap dret compensatori per la merma
de salut.
La
legislació és diferent en cada país europeu. Als mateixos Estats Units,
les compensacions econòmiques varien segons els estats. Anem a veure el cas
espanyol, inserit dins de la Unió Europea.
L’ordre
espanyola de 31-10-84 aprova el reglament sobre treballs amb risc
d’amiant. En primer lloc, recull totes les varietats d’amiant, conegudes
industrialment, les quals són susceptibles de produir pols d’amiant
durant el seu treball i manipulació. A continuació fixa mesures de
prevenció, mètodes de protecció i la quantitat de fibres d’amiant
permesa. Ordres posteriors, de 11-2-85, 7-1-87, 22-12-87, 20-2-89 i 26-7-93,
regulen la protecció de l’amiant. Els valors límits d’exposició
autoritzats, segons la darrera d’aquestes ordres, es de 0,20 fibres per
cm3 per la variant crisotil (la menys cancerígena) i de 0,10 per la resta.
La
Directiva 76/769 de la Comunitat Europea, de 27-7-76, va prohibir l’ús i
comercialització de les fibres d’amiant, de resultes de la seva
perillositat per la salut. Aquesta directiva ha rebut diverses modificacions
posteriors, d’entre les quals destaca la prohibició de l’ús de
l’amiant a partir de l’1-1-2005.
Degut
a que l’asbestosi és una malaltia que pot manifestar-se molts anys després
d’haver cessat l’exposició a la fibra d’amiant, una quantitat
important dels malalts d’asbestosi d’Uralita han estat declarats i
reconeguts com damnificats d’aquesta malaltia anys després de la seva
jubilació. Aquest fet ha donat lloc a que molts expedients d’incapacitat
permanent, derivada de malaltia professional, s’hagin tramitat en els
darrers anys i que aquells malalts estiguin cobrant una pensió de jubilació
per la incapacitat.
Però,
de resultes de la llei 24/1997, que modifica l’article 137 de la llei
General de la Seguretat Social, l’Institut Nacional de la Seguretat
Social, ha vingut denegant sistemàticament totes les sol·licituds
formulades des de l’entrada en vigor de la llei. Aquest tracte
discriminatori ha donat lloc a que es plantegessin demandes davant el Jutjat
Social i recursos davant el Tribunal Superior de Justícia, sempre amb
resultats negatius. Per un precepte legal, nou, recent, l’asbestosi ha
quedar proscrita i no reconeguda com a malaltia susceptible d’indemnització
per a les persones perjudicades.
El
butlletí “Por experiencia” de CC.OO. núm. 3, de desembre 1998, en un
treball signat per Angel C. Cárcoba i Andrea Tozzi, destacava que “España
encabeza la resistencia contra la desaparición del amianto”. Segons la
Federació Europea de Fabricants de Fibrociment són més de 50 milions de
tones d’amiant-ciment les que recobreixen avui teulades, parets, sostres i
tubs a
Europa. El consum de materials d’amiant a Espanya ha estat fins a
finals dels anys vuitanta de més de 80.000 tones per any i, a
l’actualitat, tot i que s’ha reduït, el consum està als voltants de
30.000 tones per any.
Aquesta
resistència s’adreça a evitar que l’amiant s’eradiqui com a material
industrial abans de l’1-1-2005. Si bé diversos països europeus, propers
a nosaltres han eliminat la fabricació de fibrociment amb amiant, els països
perifèrics com Espanya, Grècia i Portugal es resisteixen a que aquella
directiva comunitària sigui efectiva en aquella data. Degut a la importància
que aquest sector té encara en aquests països, hom cerca una moratòria
que permeti retardar uns anys més l’entrada en vigor de la disposició,
tot i els cinc anys de transició concedits a aquests països perquè la indústria
cimentera prengui mesures per la seva reconversió en tecnologies de
producció de ciment sense amiant.
El
dictamen sobre l’amiant del “Comitè Econòmic i Social” de la Unió
Europea, de 24-3-99, confirma que tots els tipus d’amiant són cancerígens
i que ni hi ha nivells d’exposició segurs.
Cada
cop més, es veu com a molt necessària la realització d’estudis
epidemiològics en les zones properes a les fàbriques de fibrociment, com
Cerdanyola, Gavà, Getafe, Sevilla, Valladolid, Quart de Poblet, Alcázar de
San Juan, etc., segons exposa Angel Carcoba, del Departament de Salud
Laboral de CC.OO., quan comenta els casos d’Hamburg i Glasgow i
demostrar-se que, en un radi de 2 quilòmetres de les fàbriques i drassanes
d’aquelles ciutats, la taxa de mesotelioma pleural es de 17 a 18 vegades
superior a les zones d’aquestes ciutats més allunyades d’aquells
centres de treball.
Llarg
camí el que encara resta recórrer per instaurar la salut professional al món
de l’empresa, al marge dels interessos empresarials que es mouen cap a
objectius més materials de guanys, beneficis i cash flows.
Cerdanyola,
a les portes del tercer mil·leni, malauradament encara, ciutat de
l’amiant, ciutat de l’asbestosi.
Tornar
a la relació d'articles periodístics |