|
De
resultes de la inauguració de les columnes de l’Autònoma, alguns
cerdanyolencs s’han interrogat si aquestes acabarien convertint-se en un
signe d’identitat de Cerdanyola.
Caldria
fer veure que, per ser un signe d’identitat d’una comunitat humana
determinada, és necessària una mínima antiguitat del signe en qüestió.
O sigui que sigui conegut des de temps i assumit per la comunitat com a tal.
Les
columnes de l’Autònoma, acabades de néixer, són massa joves per
constituir-se en signe d’identitat, però...de més verdes en maduren. I
si no, que s’ho preguntin a la “C” de Cerdanyola, la qual ha estat
reproduïda a dojo en qualsevol manifestació relacionada amb la població,
convertint-se en un dels signes més coneguts.
Ara que
celebrem centenaris, cal veure que la fàbrica d’uralita, instal·lada a
Cerdanyola ja fa noranta anys, està a punt d’arribar a centenària i que
els seus primers malalts professionals, atacats per la malaltia dita
asbestosi, consistent en el dipòsit de fibres minerals d’amiant en parts
sensibles de l’organisme humà, com el pulmó, està a punt d’arribar al
cinquantenari. Per la Uralita a l’asbestosi. Pel centenari al
cinquantenari.
Aquest
és el veritable signe d’identitat de Cerdanyola, l’asbestosi.
Cerdanyola, ciutat universitària i tecnològica, és clar que sí, però
ciutat asbestòsica, també. Són molts els cerdanyolencs que han adquirit
aquesta malaltia perquè l’empresa no va posar les mesures necessàries
per evitar-la. Són molts els cerdanyolencs morts a causa de l’asbestosi i
són encara uns quants els que, malalts, resten vius. I són una misèria,
les espurnes que en forma de pensió pretenen compensar-los de la pèrdua
irreversible de salut.
No
ho oblidem. Cerdanyola, ciutat de l’asbestosi!
Tornar
a la relació d'articles periodístics |