|
La
Uralita se’n va o no se’n va? L’asbestosi és morta o encara belluga?
L’amiant mata o se l’ha difamat injustificadament?
Bé,
ja sabem que Uralita va deixar de produir a Cerdanyola fa temps, però ens
va deixar runes, pols i malifetes arreu del terme i dels cossos de molts
cerdanyolencs i treballadors d’altres termes veïns. Ja sabem, també, que
ja no es diagnostica asbestosi, però són molts encara els extreballadors
d’Uralita i parents que tenen dins seu partícules d’amiant i gaudeixen
d’un determinat grau de la malaltia professional coneguda com asbestosi. I
el que encara és pitjor, molta gent que no va treballar mai a la Uralita,
però que vivia a les cases properes a les naus industrials, també va ser
contaminada per l’asbestosi. O sigui que Uralita ja no hi és, Uralita ja
no fabrica, però Uralita és present i es manifesta cada dia en la vida
damnificada de tots els afectats.
En
aquesta tasca de oblit intencionat, marginació volguda i absència de
responsabilitats, la Uralita que no hi era i que havia marxat, ha tornat i
ha aconseguit fer un nou negoci, requalificant la zona d’Adam i Eva i
convertint-la en barri d’estatges. Un xic més amunt, a l’altra
banda de la via, la fàbrica de plaques ha estat enrunada, foragitant el
testimoni de l’arqueologia industrial que es manifestava dins del paisatge
de Cerdanyola com el testimoni d’un dels focus on s’originava
l’asbestosi. Font del Petricó, barri de Can Tiana, Sibèria i Adam i Eva.
Quantes malifetes, carregades d’amiant, s’amaguen encara avui ocultes
als teus carrers i cases! L’amiant mata! Mata lentament, però mata!
Doncs,
bé, són o som molts els cerdanyolencs que hem patit les conseqüències de
la Uralita, des de fa molts anys. I en alguns casos, tots els membres de la
família. I som molts als que ens dol aquesta tasca d’oblit, de marginació
i de no assumpció de les responsabilitats per la pèrdua de salut dels seus
treballadors i per la contaminació amb runes industrials de camins,
carrers, boscos i solars d’arreu del terme. I a sobre es torna a fer calés
en una operació immobiliària que ha remogut els fonaments de la vida política
de Cerdanyola. Barris d’estatges d’Uralita i Adam i Eva!
Proposo
a les nostres autoritats ciutadanes -i fora una acció mínima de justícia
reparadora- que immortalitzin en un memorial, a l’estil que agrada fer als
anglosaxons, el fet de la Uralita i l’asbestosi amb una placa pública, a
la millor plaça o espai central d’aquells nous barris d’estatges, amb
la inscripció “A tots els afectats de Cerdanyola, Ripollet i altres
pobles vallesans, per la malaltia de l’asbestosi, en record
d’una barrabassada - 1907-1997”.
La
memòria col·lectiva es manté viva amb manifestacions d’aquest tipus. La
malaltia continua destruint els cossos dels supervivents que encara queden.
La Uralita que no se’n va mai del tot. L’amiant que mata i l’asbestosi
que no ens deixa!
Tornar
a la relació d'articles periodístics |