LA GRAN VIDEOTECA
DELS PAÏSOS
CATALANS:
Gent i paisatge
Origen i identitat
Conèixer els Països Catalans
L'Art
La Música
El Teatre
L'Audiovisual
Viure i escriure
L'Esport
Cultura popular i tradicional
Economia i societat
Ciència i tecnologia
Natura, territori i medi ambient
Director: Roger Alier
- La música medieval
- La música del Renaixement i del Barroc
- L'Escola de Montserrat
- El naixement i el desenvolupament de l'òpera en el segle XVIII
- Els teatres operístics dels segles XIX i XX: Teatre Principal, Gran Teatre del Liceu, Teatre Líric, etc.
- Les grans institucions corals i el desenvolupament de la música simfònica. El Palau de la Música
- La música popular. La sardana, la cançó popular, la presència de la música popular estrangera
- La música coral, des d'Anselm Clavé a l'Orfeó Català i Catalunya Nova
- El wagnerisme
- Els grans cantants operístics internacionals del segle XX, des de Josefina Huguet fins a Josep Bros
- Pau Casals, paradigma dels grans intèrprets musicals catalans del segle XX
- Antoni Ros Marbà, director d'orquestra
La vida musical a Barcelona ha estat rica i complexa. Des dels inicis de l'edat
mitjana, els aspectes de la música a Catalunya prenen un tombant diferenciat
que genera pàgines que avui dia són admirades arreu el món pel
seu caràcter únic. Un cas sobresortint el formen les danses religioses
del "Llibre Vermell" de Montserrat, exemple únic conservat de dansa litúrgica
cristiana a l'Occident europeu.
La cort dels comtes-reis catalans manté una activitat musical comparable a la d'altres corts europees dels segles medievals, i compta també amb un rei-músic, Joan I de Catalunya-Aragó.
La música dels segles següents evoluciona paral.lelament a la música europea, i es fa present a través de l'obra d'organistes i compositors remarcables, tractadistes i creadors. A l'època barroca Catalunya sofreix la influència primer de la música francesa i més tard de la italiana; d'aquest panorama canviant en serà testimoni d'especial relleu l'Escola de Montserrat, però seran també els músics catalans que es dispersaran per tot l'estat espanyol i seran figures destacades de la vida musical religiosa del Barroc.
Amb el segle XVIII arriba a Catalunya l'òpera italiana, destinada a tenir una gran importància en la vida cultural catalana i arrelar-hi com un producte de relleu y des del punt de vista del públic acollida amb un gran entusiasme. L'òpera entrà a Barcelona amb l'arxiduc Carles d'Àustria, i hi tingué un moment d'esplendor, però el veritable arrelament de l'òpera es produeix quaranta anys més tard, de la mà del capità general marquès de la Mina, que l'estableix al Teatre de la Santa Creu. És aquí on els primers compositors catalans tractaran de competir amb els grans creadors europeus dels quals arriben totes les obres significatives durant tot el segle XVIII, no sol de l'àrea italiana, sinó també de la cort de Viena (Gluck, Gassman, Mozart, etc.).
Aquesta vida operística es desenvolupa durant el segle XIX adoptant diverses formes i cada cop més amplies, creant locals nous, com el Gran Teatre del Liceu (1847) i una munió d'altres teatres dels quals el més vistós seria el Teatre Líric. A redós d'aquests teatres comencen a entrar a Catalunya altres corrents operístics que culminaran en la grandiosa invasió de la música wagneriana, que tindrà a Barcelona una importància excepcional a Europa, amb la creació de l'Associació Wagneriana i la seva tasca de divulgació musical.
D'altra banda, la vida musical catalana es diversifica i adquireix arrels populars a través del cant coral, impulsat amb forta embranzida per Josep Anselm Clavé. Del gust per la música coral naixeran les grans societats corals que culminaran amb l'aparició de l'Orfeó Català (1891) i la Societat Catalunya Nova (1895). La primera, a més, donarà sortida a la creixent vida musical simfònica de la ciutat, amb la fundació del Palau de la Música Catalana, institució d'un gran pes en la vida musical barcelonina.
Mentrestant el folklore català ha crescut i ha desenvolupat no sols una dansa que arrela fins i tot en els àmbits ciutadans, com la sardana, sinó una vigorosa escola de cant popular. Modernament es produeix el fenòmen de la nova cançó, així com l'arribada de música, ritmes i cantants estrangers que influiran fortament en el jovent català. També el jazz tindrà una presència pròpia en aquest àmbit.
La Barcelona del segle XX té ja tots els atributs musicals d'una ciutat moderna, amb intèrprets instrumentals reconeguts arreu, com Pau Casals, amb orquestres de prestigi, amb una vida musical rica i curulla en el doble vessant operístic i simfònic.