LA GRAN VIDEOTECA
DELS PAÏSOS
CATALANS:
Gent i paisatge
Origen i identitat
Conèixer els Països Catalans
L'Art
La Música
El Teatre
L'Audiovisual
Viure i escriure
L'Esport
Cultura popular i tradicional
Economia i societat
Ciència i tecnologia
Natura, territori i medi ambient
Director: Francesc Fontbona
- Els orígens, dels talaiots als visigots
- El Romànic
- Els grans monestirs
- Catedrals, llotges, drassanes i palaus
- De Ferrer Bassa a Jaume Huguet. La pintura gòtica
- De Jaume Cascalls a Guillem Sagrera. L'escultura gòtica
- El Renaixement
- El Barroc
- Josep de Ribera
- Jacint Rigau, el pintor de Lluís XIV
- Campeny, Solà i l'art Neoclàssic
- La formació dels museus
- De Rigalt a Gimeno. Romàntics i Realistes
- Barcelona trenca les muralles
- Marià Fortuny
- El paradís mallorquí
- El Modernisme
- Casas i Rusiñol
- Pinazo i Sorolla
- Gaudí
- Anglada-Camarasa
- Nonell
- Mir
- Picasso i els Quatre Gats
- El Noucentisme
- Maillol
- Xavier Nogués
- L'Escola de Ceret i els orígens de l'Avantguarda
- Gargallo i Juli Gonzàlez
- Joan Miró
- Dalí i el Surrealisme empordanès
- Feliu Elias i els Realismes
- Els catalans de l'Escola de París (Fenosa, Pruna, Creixams, Humbert, Togores, Grau-Sala, Clavé ...)
- El GATCPAC i l'ADLAN
- "Dau al Set"
- L'Informalisme i la segona Avantguarda
L'aspecte més fotogènic de la cultura catalana és lògicament l'art, i només per això ja quedaria justificat del tot que aquest rebés un tracte destacat en la present GRAN VIDEOTECA DELS PAïSOS CATALANS. Pero és que abans que "fotogènic", l'art català és l'actiu més dens, constant i objectivament important de la cultura catalana al llarg de tota la història, fet que el pès emblemàtic que donem a la llengua sovint ens fa oblidar.
El Romànic té a casa nostra una personalitat pròpia que el fa trobar un lloc d'especial relleu en mig del panorama general del Romànic europeu. El Gòtic, estil que acompanyà l'època del millor esplendor polític català, té també un alt nivell. I si més endavant les circumstàncies històriques restaren possibilitats de desenvolupament als nostres artistes, alguns d'ells esdevingueren en canvi en primeres figures de l'art mundial lluny del país.
Amb el Neoclassicisme alguns dels nostres escultors tornaren a posar-se al nivell dels millors dels seus col.legues europeus, i a partir d'aleshores l'art català, aprofitant que ja no li calia dependre del favor reial per aconseguir una producció prou important, anà recuperant el tò fins que amb el Modernisme començà a generar figures que des del país mateix, feien aportacions genials al'art internacional. Aquesta tònica continuà més endavant quan diversos dels noms principals de l'Avantguardia mundial serien precisament d'origen català.
