Ja fa temps, a l’Empordà, els pares feien creure als seus fills que la nit de l’11 al 12 de novembre passava Sant Martí, vestit com un pobre al damunt d’un ase. Es veu que durant el seu pas deixava castanyes i altra fruita seca a la finestra dels nois i noies que s’havien portat bé durant l’any. Però per als qui s’havien portat malament els hi deixava els fems de l’animal! Abans de sopar, la mainada sortia al carrer bufant instruments de vent a fi que el sant els sentís i no passés de llarg. A l’endemà, tothom es trobava allò que s’havia merescut.

Les solteres i els petons. Pels qui estaven solters, el dia de Sant Martí els hi era molt profitós, perquè també s’explica que a l’Empordà, les noies solteres s’aixecaven de bon matí i tenien el dret de donar un petó al primer solter que trobaven. Com et pots immaginar, entre els solters d’ambdós sexes, hi havia una autèntica bogeria per sortir a primera hora del matí i trobar-se amb aquell o aquella. Un refrany diu: "Per Sant Martí la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa la fadrina". I és que aquesta "pràctica" és a l’inrevés per Santa Caterina (els nois petonegen les noies) que és el 25 de novembre.

Resulta que a Olot i als pobles de la Vall d’Hostoles, l’últim que arribava al treball pel dia de Sant Martí es veia obligat a pagar el vi als companys de la feina.