Els cavallers, els soldats, abans de demanar l’ampar a Sant Jordi ho havien fet a Sant Martí.

També era el patró del bestiar de ferradura. Antigament, les esglésies dedicades a Sant Martí, tenien a la porta d’entrada una ferradura en honor al sant.

També els moliners li tenien prou veneració, ja que es diu que el pare d’en Martí havia estat moliner i que el propi sant s’hi dedicava en la seva joventut. Els moliners dedicaven l’11 de novembre al sant i per cap motiu treballaven. D’aquí l’adagi de "Per Sant Martí, no mol el molí".

També els ferrers de muntanya, abans de venerar Sant Eloi ho havien fet a Sant Martí, igualment els qui treballaven en altres tipus de metalls. I altres oficis tenien aquest sant com a patró seu com els subhastadors o venedors de carrer (no confondre amb els marxants); un ofici que ja s’ha perdut i que consistia en que un home es posava al mig de la plaça o d’un carrer i començava a oferir els seus productes tot cridant el preu i donant-lo a qui més diners li oferia.

Una curiosa tradició diu que Sant Martí va ser el primer home que va portar camisa! De fet, tot i que els qui treballen en el ram tèxtil poden invocar també a Sant Francesc d’Assís, Sant Martí de Tours també és el seu advocat per l’episodi ja esmentat d’haver donat la meitat de la seva capa a un pobre, quan ell feia de soldat romà.