L’any 317, en un lloc fronterer de la llavors anomenada PANONIA, a la SABARIA, avui en plena Hongria, va néixer un tal Martí. Era fill d’un tribú arribat desde soldat ras, possiblement bàrbar de naixement. Sembla ser qeu el seu pare, aquest tribú hongarès, va fer un notable paper militar en les lluites frontereres ja que en acabar la seva carrera, li varen permetre retirar-se carregat d’honors amb bona pensió i terres a Pavia. És a Pavia que Martí s’educa com a veritable romà i malgrat el paganisme dels seus pares es posà en contacte amb cristians. Als 16 anys, tal com era de rigor entre els ciutadans, despres d’haver rebut una bona educació, ingressà a l’arma de cavalleria.

Martí va servir l’exercit durant 25 anys, destacant-se no tan sols com a cap sinó també com a combatent. Molt més tard, quan era bisbe de Tours, mostrava orgullosament les moltes cicatrius de ferides rebudes en batalles. El seu primer biògraf, Sulpico Severo que el coneixia personalment, ens parla de la seva postura marcial, i la seva predicació era més aviat semblant a discursos militars que no pas a dolces homilies de capellans.

Sembla que als començaments de la seva carrera, quan era cap de patrulla a la ciutat de Amiens al nord de París, es quan succesix el famos passatge de la seva trobada a les poertes de la ciutat amb un captaire quasi mort de fred. Martí amb l’espasa tallà en dues parts la seva capa, i va cobrir el captaire amb l’altre meitat, Aquella nit segons Sulpico Severo, va somiar que Jesús li cobria les espatlles amb la seva capa.

Mesos després es va batejar i va continuar la seva carrera de soldat. En primer lloc a la cavalleria de la guardia imperial, sota Constanzo, que va conseguir unificar l’imperi combaten als bàrbars, que foren rebutjats de nou més enllà del Rin i del Danubi. L’any 355 va passar a les ordres de Juliano, nombrat cesar pel seu oncle Constanzo. Finalment desprès de 25 anys de quarters, campaments i combats, va deixar el servei potser fastiguejat, quan l’any 360 les tropes aclamen a juliano com eemperador en rebledia contra Constanzo. ja eren molts anys de trinxeres i carregues de cavalleria. En realitat per a un romà, era temps de començar la carrera d’honors civil.

Però Martí va ingressar a la milícia d’un altre emperador la de Crist. La seva vida a partir d’aquest moment estarà dedicada a l’Església , Es va posar al servei de Sant Hilari de Poitiers que l’acompanyà al seu desterrament a Frigia. No va ser senzill seguir els seus passos: un temps als Balcans, un temps a Milà finalment un altre cop a Poitiers, on prop de la ciutat de Liguge fundà el que serà el primer monestir d’
Europa.. Ben aviat acudeixen molts deixebles als cuals organitzà monasticament. Sant Hilari en tornar del seu desterranent, en primer lloc el va nomenar diaca i després sacerdot. Martí i els seus deixebles es dedicaren a predicar pels camps, i amb Sant Hilari a combatre l’heretgia arriana .

La seva fama es va estendre per tota la regió, Tant es aixi que quan morí el bisbe de la ciutat de Tours al nord de Poitiers , els fidels varen aclamar Martí perquè ocupés el seu lloc. Però aixó no formava part dels seus plans i va rebutjar l’oferiment, més tard enganyat cau en un parany, i lligat i encaputxat es conduït a la catedral de Tours, on rodejat pel poble que el vitoreja i en presencia de tres bisbes li preguen que accepti la imposició de les seves mans. Martí, finalment no té més remei i accepta. Era l’any 371.

Fundà un centre monàstic a poca distancia de Tours, a la vora dreta del Lòria, a Marmoutier, on vivia retirat tot el temps que el seu càrrec li deixava lliure.

La Mort el va sorprendre un 8 de novembre de 397 al poble de Candes, a la ribera del Lòria, on va arribar liderant un campanya de pacificador i conqueridor d’ànimes. Les seves mortalles foren posades en una barcassa i remolcada pels vilatans d’aquelles contrades fins a Tours, on va arribar l’11 de novembre, Explica la llegenda que a mesura que la barcassa passava amb les seves despulles, sent ja molt entrada la tardor, els arbres i la veteracio de les voreres del Lòria verdejaven. Encara avui dia a Europa, aquesta espècie d’últim augment de temperatura que es dóna questa epoca de l’any s’anomena l’Estiuet de Sant Martí.

pàgina principal