VAL LA PENA, ENCARA, ANAR A CATEQUESI?

Aquest mes i el següent es reprodueix un escrit pastoral del rector i que des del Consell Parroquial es proposa com a reflexió oberta a tothom.

EL MARC ON VIVIM

Tots hem experimentat que el context socio-religiós de casa nostra ha canviat profundament. D’una societat marcada per un calendari religiós hem passat a una societat laica en la que coexisteixen molts calendaris. D’una societat aparentment uniforme, vivim en una societat plural; del nacional-catolicisme hem passat a la democràcia, encara que no sempre les actituds no es corresponguin amb el contingut de les paraules. Esdevenir lliures és tasca de tota una vida.

Temps nous demanen respostes noves, inspirades no en el maquillatge extern i epidèrmic, sinó en la profunditat que comporta la reflexió i desemboca en el compromís. La indiferència que es manifesta en molts aspectes de la vida pública, tant per joves com per grans, que pregona que tot té el mateix valor o que no en té cap, ha conduït moltes persones al buit més absolut de valors fonamentals, desprovistos de tota referència ètica o religiosa en el seu comportament. El plaer ha esdevingut norma de vida per a molts, passant olímpicament dels altres per aconseguir-lo. Encara som a temps per reaccionar.

L’evasió a paradisos artificials per mitjà de la droga ha conduït a molts a una fugida sense retorn, amb la conseqüent pèrdua de la pròpia identitat i, quan no, a una degradació moral amb les dificultats que comporta a l’hora de la convivència familiar i social. Davant d’aquesta situació no ens podem deixar engolir per la por, el temor o la temptació.

Alguns han cercat la solució en viatges reals o virtuals a l’Orient, cercant la pau i la tranquil·litat personal, oblidant la Bona Nova de Jesús com el camí més natural als nascuts en aquest indret del planeta per retrobar Déu i la solidaritat amb els germans; l’altre, sigui qui sigui, amb Jesús és sempre un germà, el rostre de Déu i el camí per arribar-hi. L’equilibri i la pau interior passen per l’amor al proïsme i el compromís amb el propi entorn.

En el cor de tot mortal hi ha un desig d’absolut que únicament Déu por satisfer. Davant dels ídols del diner, el sexe i el poder, que hem entronitzat en l’altar major de la pròpia vida, hem de dir, ben alt, que només Déu pot satisfer aquest anhel d’absolut que sempre resta viu en el cor de l’ésser humà, malgrat l’oferta de tants succedanis a què l’home modern està contínuament temptat.

És per això que val la pena fer catequesi. En el nou curs que comencem demanem la col·laboració nova i decidida dels pares, cercant el bé dels seus fills, tenint molt present el marc que hem descrit, en el que es fa impres-cindible la vostra col·laboració al costat de la dels catequistes i el mossèn.