UNA PROPOSTA PER A AQUEST NADAL

Fa molt poc que Moçambic per uns dies va ocupar les primeres planes dels diaris i les pantalles dels televisors, encara recordem les imatges esfereïdores de les inundacions.

Avui Moçambic ja no és notícia, és una país molt pobre, i, si no és per una desgracia de grans magnituds no tomarà a ésser notícia. Aquesta és la sort dels pobres.

Des de la nostra parròquia ens hem proposat trencar aquesta dinàmica. Volem continuar el camí emprès a la Quaresma passada i mantenir el contacte establert llavors amb mossèn Albert Font, ell serà el nostre enllaç. Quaranta dos anys al servei d'aquest poble africà són una garantia que la nostra col·laboració anirà a parar en bones mans.

Entre la carta d'agraïment que ens envia, un cop rebudes les 400.000 ptes. que recollirem amb l’almoina penitencial, més la recaptació obtinguda del partit solidari d'hoquei i la visita que el mossèn ens va fer a finals de l’octubre passat han servit per confirmar-nos el que ja intuíem que podia esdevenir una realitat.

La seva presència ens permeté conèixer una gran persona, amb un bagatge i una experiència extraordinàries, que ha gastat la seva vida al servei dels més pobres. Ens apropàrem una mica més al continent africà tan allunyat de les preocupacions del primer món.

És en aquest context que va néixer la idea de l’agermanament entre la missió de CHANGARA, lloc de residència de mossèn Albert Font, a la província de Tete, al nord de Moçambic, i la nostra parròquia. Volem que sigui una acció continuada i eficaç.

La proposta que ens va fer mossèn Albert, creiem que és una garantia i ens permetrà un veritable intercanvi. Àfrica, per sortir de la seva pobresa, necessita ajuda, però aquest país no sortirà d'aquesta situació sense la cooperació i el treball dels africans. S'ha d'evitar el paternalisme que comporta fer que els africans siguin cada cap més dependents del primer món, que, en moltes ocasions, els manté en una situació de mendicitat que els impossibilita d'assumir les pròpies responsabilitats. A l’Àfrica també és vàlid que val més ensenyar a pescar que no donar un peix. Cal estar al seu costat, fer camí amb ells, per aprendre, per poder conèixer i estimar-los millor, fent un treball de conjunt.

Perquè un país progressi necessita gent preparada i amb estudis. Ha de ser un país sa, que com a mínim hagi vençut les malalties que provoquen la mortalitat infantil, i que també pugui satisfer quelcom tan elemental com el poder menjar cada dia.

L'escolarització feta en el lloc adequat pot ajudar a conquerir les tres coses. Els llargs desplaçaments, entre altres aspectes, no ajuden a freqüentar el col·legi.

Ensenyar a cultivar la terra, a més d'obtenir productes per al propi consum, permet introduir productes al mercat de la ciutat i obtenir uns guanys. L’ajut per a aquest objectiu no ha de consistir en donar-los maquinària, com es podria pensar des d'aquí. Molts dels que han anat allà han comes el pecat d'introduir la maquinària al camp; mentre ha durat la seva presència ha funcionat, després venen les reparacions, el comprar combustible i els recanvis i el procés acaba amb la màquina abandonada.

Mossèn Albert ens proposa un camí més realista: demana ajuda per comprar aixades, arades i carros. Ells els ensenyaran a cultivar la terra, com ja han fet en altres indrets, perquè puguin obtenir queviures per a alimentar-se i fins per a vendre’ls a la ciutat i així descobrir uns altres hàbits de vida. El tractor i les altres màquines són per a més tard.

El Consell Parroquial, a proposta de Càritas, us demana la vostra col·laboració per fer efectiu aquest agermanament. Ha cregut oportú iniciar aquesta cam-panya per a aquest Nadal.

Com a primera mesura, compartirem, a parts iguals, com a bons germans, la col·lecta extraordinària de Nadal. Tots aquells arenyencs que vulguin pagar una beca poden posar-se en contacte amb Càritas o al despatx parroquial. L’import d'una beca és de 25.000 ptes. l'any, i permet l'escolarització, menjar i dormir d'un noi o d’una noia. Els qui ho desitgin podran mantenir contacte amb el noi o la noia apadrinats. Aquest projecte el mantindrem de manera permanent, no volem que sigui un agermanament per un dia.

Els llaços entre Moçambic i Arenys de Munt van venir pel món de l'esport, de la mà dels patins i l'estic, ara els continuarem pel camí de la solidaritat i l'agermanament, que, per altre part, són valors de l'autèntic món de l'esport.