TELEVlSIÓ

És sabut de tothom que els mitjans de comunicació posseeixen un immens potencial, tant en l'aspecte positiu com en el negatiu. Entre tots els mitjans, és la televisió la que ocupa el primer lloc en aquest apartat.

Els polítics ho saben prou bé i, un cop arribats al poder, un dels seus objectius prioritàris és fer-se amb el control de la televisió i la ràdio, cercant persones d'una absoluta confiança en els llocs de responsabilitat. Algú ha dit que el qui es fa amb el control de la televisió es fa amb el poder.

El Papa Joan Pau II en el seu missatge del passat mes de gener amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, deia: “els mitjans poden modelar les idees i influir en la conducta de les persones”.

Amb menys defenses, més vulnerable, és un infant. Entre els més febles de la societat hem de comptar-hi els infants i els adolescents.

Tots coneixem l'excés de televisió en la que es veuen submergits els més petits de casa nostra. Avui disposem d'unes dades científiques facilitades pel Consell de l'Audiovisual del nostre país, segons les quals els nens entre 4 i 12 anys passen 990 hores a l’any davant la televisió. Aquesta xifra és superior a les hores que el nen passa a l'escola.

Molt probablement la influencia de la TV és superior a la que rep al col·legi. Aquesta dada preocupant no té present el temps dedicat a les videocònsoles ni als jocs, ni el temps que el nen passa davant de l'ordinador i que encara accentua més la distancia entre la pantalla i l'escola. La franja horària en la que els petits estan davant la televisió va des de les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit.

Que podem fer davant d'aquesta situació? Aquí també és aplicable aquell proverbi que: val més encendre una llum que maleir les tenebres.

És a la família a qui principalment recau l'educació en aquest aspecte. Educar demana temps, caldrà que els pares busquin temps per estar i parlar amb el seus fills, per oferir-los criteris sobre com situar-se davant de la petita pantalla i quins programes cal veure. Serà bo també pactar un temps dins d'una franja horària convenient.

També és recomanable que pares i fills vegin junts algun programa i, de la mateixa manera que ens van ensenyar un dia a llegir i escriure, també algú cal que ensenyi a veure amb sentit crític el que els ofereix la televisió. No és bo tenir a totes les hores les portes obertes a aquest foraster que sovint destorba la intimitat de la vida familiar i la seva comunicació.

Caldrà evitar que la televisió sigui una mena d'aparcament dels petits o el cangur més barat que hem trobat al mercat.