La situació que ens ha tocat
viure en aquest moment no ens convida a repicar a festa, més aviat els nostres
dies venen carregats per la preocupació i per l'angoixa, però Sant Martí ha
arribat puntual com tots els anys i a l'entorn de la nostra festa conviuen un
seguit de valors que, malgrat la situació que a tots ens preocupa, val la pena,
no fer res per saltar-se’ls i potser, en aquest moment més que mai, celebrar la
festa major té, avui, un cert sentit reivindicatiu.
Reclamem un lloc en aquest món
cada vegada més globalitzat, en que volem ser reconeguts i respectats com a
poble, amb una llengua, una cultura i amb totes aquelles tradicions que han
impregnat la nostra manera de ser i d'entendre la vida.
Les festes majors dels nostres
pobles en són una manifestació. Fa segles que, sota el patrocini del bisbe de
Tours, Arenys de Munt celebrem la nostra festa major. La festa s'ha mantingut
al llarg del temps perquè els arenyencs hi hem viscut un seguit de valors que
els hem fet nostres.
Són valors d'un fort contingut
humà, dels que cadascú farà una lectura diferent segons la font on tregui l'aigua.
La meva és una interpretació cristiana perquè, malgrat l'onada de laicisme de
la societat en la que vivim, aquests valors s'adiuen perfectament amb el
missatge de l'evangeli que hem heretat dels nostres avantpassats.
Saber fer festa, parar-se per deixar-se d’engolir per la
feina, per les coses, pel diner; parar-se per contemplar la vida des d'un cert
distanciament, ens ha de permetre
portar a la pràctica aspectes de la nostra personalitat que potser tenim descuidats.
La festa ens fa allunyar de la rutina, de l’anar fent i de l'avorriment.
Fer festa és conviure, dedicar
temps als altres, en primer lloc als més propers, els de casa. Fer festa és
sentir-se poble, integrat en una comunitat. Fer festa és compartir la joia de
viure. Seure a taula sense presses. Fer festa
és convertir l'àpat en quelcom més que el plaer de menjar. És també
parlar, fer sobretaula, és conversar.
És també assaborir i valorar les pròpies tradicions gastro-nòmiques.
Fer festa és obrir les portes de
casa i del cor als parents i amics, és també fomentar la relació i l'obertura
als pobles veïns. La festa està pensada perquè tothom, grans i petits, puguin
trobar-hi el seu espai. És la festa de
tots, ningú en queda exclòs.
Són molts els que fan festa
participant a l'ofici solemne de
la diada. No falta a cap programa
de festa major,
a la gran ciutat o al
poble més petit. És una manera de recordar els orígens. Com diu
el poeta “qui perd els orígens perd la identitat”.
Als pobles d'Europa, la festa va néixer a l'ombra dels campanars. Europa no es pot entendre sense un Sant Benet o un Sant Martí de Tours. Algú pot pensar que el que acabem de dir està molt bé per recordar i explicar un passat, però que avui, enmig d'aquest món laic, les preocupacions d'Europa van cap a altres direccions, i no està mancat d'una certa raó; però també haurà de reconèixer que, seguint per aquesta direcció, correm els risc de fer una Europa sense anima. L'Europa, com algú l'ha batejada, dels mercaders.
Creiem que la religió, més en concret el cristianisme, encara hi té un
paper a jugar en el futur dels nostres pobles. Aquest futur no passa pels
camins del fanatisme ni per la radicalització deshumanitzada, ni per
apropiar-se de Déu ni d'una idea política. Aquest futur passa per l’ecumenisme,
per la interrelació entre les religions, per la recerca del que ens uneix i no
del que ens separa. Per la pregaria en comú i no per la rivalitat. Per un
retorn a les fonts, per presentar un Déu
defensor dels pobres i dels oprimits, dels orfes i de les viudes, per un
Déu que no és rival de l'home sinó que li ofereix un camí de felicitat que
passa per fer feliços als altres.
Les esglésies, els cristians no
s'han de servir de Déu, sinó que l’han de servir. No tenim dret a fer una
interpretació dels llibres sagrats en profit de les idees polítiques. És la
situació que vivim en aquest moment que ha inspirat aquestes darreres paraules.
És per tot el que acabem de dir que és bo que els arenyencs “amb veu ben noble cantem al nostre Patró,
amb fe i amb l'amor més fi li demanem al Patró nostre que ens ensenyi el bon
camí”.