La violència porta com a
conseqüència la inseguretat dels ciutadans. Res d'estrany que, a més de ser un
dels que més preocupa a la ciutadania del país, sigui un dels temes recurrents
de moltes converses.
També preocupa als governants i
quan més properes són unes eleccions més mesures concretes sembla que estan
disposats a adoptar a fi de garantir la seguretat i evitar les crítiques dels
ciutadans que són els qui paguen els impostos, entre altres coses, per viure amb tranquil·litat.
Per guarir una malaltia fa falta
un bon diagnòstic, s'ha de conèixer la causa. El govern francès ha diagnosticat
que una de les causes de la violència era la televisió, per aquest motiu ha
prohibit que des de la 5 de la tarda fins a 2/4 11 de la nit, considerades
hores de màxima audiència pel públic jove, no es pugui emetre cap escena que
pugui ésser considerada violenta. Així pensen allunyar la violència de la gent
jove.
La violència que es dóna entre la
gent jove a voltes resulta incomprensible, es fa difícil trobar-hi una
explicació.
Deu ser cert que moltes
violències creixen en la marginació, en la pobresa, en la necessitat. Però
també és cert que hi ha moltes conductes violentes sense una explicació
aparent, hom diria que neixen d'una manera gratuïta que per alguns per a qui no
manca res, sembla més una manera de divertir-se, de cercar experiències fortes
al marge de tota consideració moral o ètica. Sembla que hi ha qui gaudeix en el
destruir per destruir, en fer el mal pel mal.
Davant de situacions d'aquesta
mena les mesures preses pel govern francès serviran de ben poc. A més de
mesures semblants es fan necessaris canvis profunds en l'àmbit educatiu. La
família ha de transmetre valors positius, fomentar formes de diversió que no requereixin
valors antisocials.
Una educació no és quelcom a part
de la vida de l’educador, dels pares. Si el model que oferim en els aspectes de
la nostra vida es fonamenta en la competència i en l'agressivitat, és un adob
per a comportaments violents.
La primacia l’ha de tenir sempre
l’educació.
També des de l'educació es pot
educar sense caure en carrinclonades. Crec que es pot ser alguna més de la que
s’està fent. No és suficient anar al darrera de l'audiència fàcil, això és
vendre's al diner.
El programa CIM, l'aventura a
l'Aconcagua dels sis expedicionaris catalans ha obtingut una audiència notable,
transmetent-nos al mateix temps un seguit de valors com la companyonia, la
superació personal, l'esperit d'equip, l'esforç, el gaudir de contemplar la natura,
l'amistat, el coneixement de noves persones. L’aventura de
l'Aconcagua ha valgut la pena i, també, la seva
transmissió. És
millor tenir que prohibir.