Segona part de la pastoral del rector, Joan Mollerusa

QUINA MENA DE COL·LABORACIÓ DEMANEM ALS PARES?

La col·laboració dels pares ha de ser a diferents nivells, segons l'edat i les circumstàncies personals.

Primer. El fill ha de poder veure i al mateix temps ser convidat a una certa repetició d'actes que el portin a descobrir, d'una manera pràctica i en el marc de la normalitat més absoluta, el que és resar. El camí de l'església l'ha d’emprendre conduït per la vostra mà. Moltes coses a la vida formen part, primer de la vivència que del raonament. L'explicació serà en una segona etapa, quan el fill ho demani. És millor seguir un camí desconegut amb un expert que no amb un mapa.

Segon. El fill ha de poder obtenir, d’aquelles preguntes o interrogants que es plantegi, una resposta adaptada a la seva capacitat i mentalitat. Aquesta tasca probablement haurà de ser compartida amb el catequista. És una etapa d'acompanyament i d'ajuda per posar els coneixements religiosos al dia.

Tercer. Sempre des del silenci, i amb la paraula quan convingui, els pares han d'intentar testimoniar la seva fe. La prudència farà mesurar les paraules en el seu terme just ni poc ni massa, les dues coses poden ser perjudicials. Donar testimoni de l'evangeli no té res a veure amb la propaganda. Les sectes busquen persuadir per obtenir adherits. Testimoniar no és tampoc únicament transmetre un ensenyament que hem rebut. Aquesta tasca és més pròpia del mestre. No és el mateix cultura religiosa que catequesi. L’evangeli no és pas una doctrina sinó una manera d'entendre i de viure la vida.

El testimoni parla poc de Déu, però sí que intenta ser portador de l'amor de Déu per mitjà del respecte, l’amor i el servei als altres.

El testimoni intenta compartir amb els altres allò que dóna sentit a la pròpia vida.

El testimoni és algú que s’ha deixat seduir pel Crist i el seu evangeli. La seva vida gira a l’entorn d’aquest eix. El Crist és el pal de paller de la pròpia vida.

Aquesta és la reforma que hem d’intentar els cristians d’aquest segle XXI, ens ho demanen els homes i les dones del nostre temps i en primer lloc la fidelitat a l’evangeli. Us convidem a fer camí amb nosaltres, malgrat les dificultats i fins i tot el poc testimoniatge o engrescament que us ofereix l’Església, en aquests moments. De tot cor us diem: voleu fer camí amb nosaltres?.