PAU A LA TERRA

Amb motiu del 40è. Aniversari de la publicació de l’encíclica “Pau a la terra” del Papa Joan XXIII, el Consell Parroquial ha elaborat el següent document que publiquem en aquest espai.

El passat 11 d’abril es commemorava el 40è. Aniversari de l’encíclica de Joan XXIII “Pacem in terris”. En el context de l’any 1963 el contingut d’aquest document fou una alenada d’aire fresc i d’esperança per a un futur diferent. Transcorreguts els anys, constatem que la carta del beat Joan XXIII tenia un contingut profètic i, avui, és plenament actual.

Era el Dijous Sant de 1963, entre dues convocatòries conciliars, 53 dies abans de morir el Papa Bo. També ens cal recordar el context de l’època: crisi entre EE.UU. i Cuba amb l’embargament que encara dura; assalt a la badia de Cochinos; crisi dels míssils; revolució a Algèria que acabaria amb la independència; escalada dels EE.UU. a Vietnam; construcció del mur de Berlín. Tot això, juntament amb altres afers, fan que l’encapçali un crit a tots els homes de bona voluntat.

Per la seva actualitat i per la modernitat de tot el text, és recomanable rellegir tota la carta, no obstant, ens sembla que val la pena destacar alguns punts:

- LA VERITAT: és fonamental, si cada persona pren consciència, més que dels seus drets, també dels seus deures envers els altres.

- LA JUSTÍCIA: edifica la pau, si cada persona respecta els drets d’altri i s’esforça per complir plenament els mateixos deures amb els altres.

- L’AMOR: és ferment de pau, si totes les persones senten les necessitats dels altres com a pròpies, compartint tot allò que posseeixen, començant pels valors de l’esperit.

- LA LLIBERTAT: és l’aliment principal de la pau i aquella que la fa fructificar, si les persones es guien per la raó i assumeixen amb coratge les responsabilitats de les seves accions.

Si mirem les coses a fons, ens cal reconèixer que la pau no és tant qüestió d’estructures com de persones. Aquelles són necessàries, però les persones amb fets i gestos de pau són la causa principal de la pau a la terra i aquesta neix de persones que cultiven en el propi esperit, actituds de pau.

L’encíclica de Joan XXIII no va ser ben acollida pel govern de l’estat espanyol d’aquells dies; tot i que no es van atrevir a prohibir-la, van fer tots els possibles perquè no se’n fes difusió.

Davant d’un món que esdevenia cada vegada més interdependent i global, el Papa suggerí que el concepte de bé comú havia de ser elaborat des d’una perspectiva mundial. Per això l’encíclica, tal com es diu a l’inici, té un to profètic, parla del bé comú universal.

Malgrat les guerres actuals, podem interpretar els dinamismes profunds que estan actualment en la història. Les coses no sempre són com es veuen exteriorment. Joan XXIII amb la seva encíclica PAU A LA TERRA, intuí que hi havia quelcom nou que era l’inici prometedor d’una revolució espiritual.

“La pau social reclama com a fonament ferm la pau personal; i aquesta no es pot instaurar i consolidar si no és en el respecte de l’ordre establert per Déu, que és fonamenta en la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat”.