Un dia i l’altre també, els
mitjans de comunicació ens parlen dels maltrac-taments a les dones i les
agressions tan psíquiques com físiques, generalment quan la TV, els diaris, la
ràdio se'n fan ressò, ens descriuen la part final, el desenllaç de tot un drama
que pot haver estat viscut en l’anonimat i en el dolor durat mesos i anys.
Per que s'arriba a aquesta
situació? La resposta és fàcil, per masclisme. Els homes que maltracten les
"seves" dones es pensen que elles són propietat seva i poden fer-ne
el que vulguin. En certes ocasions es dóna el cas que l'agressor reprodueix el
mateix model que ha vist a casa seva
abans. Aquests tipus d'homes moltes vegades, donen una imatge exterior bona
d'ells mateixos, fins quan es fa pública una situació de maltractament, els
veïns o coneguts acostumen a dir: “mai no
ho hauria pensat d'ell”.
Quin és el desencadenant d'aquesta situació? És divers, pot ser degut a situacions econòmiques desfavorables; l’atur pot ser un altre factor, així com també la droga; però una de les principals causes és l'alcohol. Els experts diuen que les pallisses augmenten molt més els caps de setmana, que és precisament el moment en que els homes tenen més estona per anar al bar.
De fet, vivim en el marc d'una
cultura de l'alcohol. És molt curiós: per una part prohibim la droga i per
l'altra, fomentem el consum d'alcohol,
en fem propaganda i el posem a l'abast de tothom. Ens esverem pel consum de les
drogues, potser els seus efectes són més espectaculars a curt termini, però
acceptem el consum d'alcohol fora de mida quan, ben segur, els efectes a llarg
termini són més durs, són pitjors. De mica en mica la persona es va
tornant una desferra humana. Els qui
pitjor pateixen les conseqüències són els propis familiars.
Potser hi haurà qui digui que tot
això és exagerat i que “no n'hi ha per
tant”. La resposta no pot ser altra: obrir els ulls a la realitat que ens
envolta i potenciar el sentit crític. Aquesta cultura de l'alcohol es fomenta
per raons econòmiques. Són molts els interessos que es mouen en aquest terreny
i com que el diner és el diner, i tots els mitjans són lícits per obtenir-lo, fa
que siguin molts i amb gran poder a la societat a qui no interessa la denúncia
d'aquesta situació.
No creieu que seria necessari fer
una campanya per educar joves i grans a
beure amb moderació? Serà difícil trobar qui vulgui esponsoritzar una campanya d'aquesta
mena. Per ara hauran de ser els pares, els mestres i els educadors qui, amb la
seva paraula i el seu exemple, lluitin i treballin per tan noble causa