NADAL

Tothom celebra el Nada!. És la festa més popular, més celebrada del calendari. Però, tots celebrem el mateix? Ben segur que no.

Per a molts Nadal és el Déu amb nosaltres. Aquest Nadal va carregat amb una profunda crida a la solidaritat. El nou nom de Nadal bé podria ésser Solidaritat. Déu es fa solidari amb nosaltres, si nosaltres no ens fem solidaris amb els altres, no hi ha Nadal.

Ésser solidari va més enlIà de donar, i més encara si es tracta de donar el que ens sobra. Ésser solidari vol dir: compartir. Compartir és una actitud que neix en el fons del cor, que considera l'altre, sigui qui sigui, com a germà. És una actitud permanent, una convicció que arrela, per als creients, en la fe en el Déu fet home que va baixar de les altures i a qui no li caigueren els anells per fer-se un com nosaltres.

Per altres, Nadal és una festa familiar, caldrà, doncs, menjar plegats.

Per altres, Nadal és la tradició del país, que es manifesta de manera molt rica aquest dies.

Per a molts, Nadal va associat a una càrrega profunda de consumisme.

Per a molts, Nadal és una barreja de tot el que hem dit i potser més encara.

Per a tots, Nadal conserva encara un cert aire de tendresa. Algú dirà que és una excusa per tapar la dura realitat: amb conflictes, odis, tensions i guerres; i que en nom del Déu amb nosaltres ens hauríem d'oposar frontalment a aquest escàndol. En nom del Déu de l'amor no cal fer cap guerra, més aviat abans ajudar a descobrir l'amor.

Un pot ésser ingenu, la tendresa d'aquests dies pot esdevenir i es converteix en una evasió, que no podem beneir ni ignorar. Però també és cert que si eliminem la tendresa de la nostra vida correm el risc d'esdevenir inhumans.

UN BON NADAL als lectors del Batec. I hom es donaria per ben pagat si aquestes ratlles us ajudessin a descobrir el Déu amb nosaltres en cada rostre deIs que trobem en el camí de la vida.