L'ART DE CONVIURE... L'HUMOR

Per dues vegades he parlat des d'aquest petit altaveu que és La columna del Batec de L'ART DE LA CONVIVÈNCIA. Ara hi torno per afegir quelcom que va quedar-me al tinter. Potser es tracta d'un aspecte menor, però també té la seva importància. És com el lubrificant que ajuda que la maquinària vagi més lleugera. Hem refereixo al sentit de l'humor.

Si hem de fer cas del tòpic, els catalans ho tenim malament. Quantes vegades no hem sentit dir que érem un poble mancat del sentit de l'humor. Per sort és només un tòpic, la realitat és una altra. Potser també en aquest aspecte es fa notar el que, eufemísticament, n'hem dit fet diferencial. A un andalús, a un "castizo" madrileny i a un català, probablement, no ens fan riure les mateixes coses, però és un fet que els humoristes proliferen a casa nostra i es prodiguen a la ràdio, a la TV i a la premsa.

Riure és un lubrificant per obtenir una bona convivència. Riure, si fem cas dels metges, és font de salut. Prendre's massa seriosament un mateix pot resultar perjudicial o fer caure en el ridícul.

De fet, constatem que vivim en una societat fàcilment irritable, on les persones tenim els nervis a flor de pell i, en general, som més fàcils a riure dels altres que no de nosaltres mateixos. També és cert, que la relació amb els altres ens poleix i el fregadís de cada dia llima aquells aspectes més cantalluts de la nostra persona, però, malgrat el que acabem de dir, caldrà estar atents a l'humor que gastem.

André Comte Sponville, en el seu lIibre Petit tractat de les grans virtuts fa una diferencia entre humor i ironia que ens pot ser útil. La ironia acostuma a ésser una arma dirigida sempre contra un altre. Provoca un riure dolent, sarcàstic, destructor. És un riure feridor, carregat d'odi. Són molts els que només saben riure disparant contra algú, menyspreant i condemnant.

Per contra, el que gaudeix de sentit del humor es riu de sí mateix o de l'altre com si fos d'un mateix. És capaç de fer broma de qualsevol cosa: la guerra, la mort, la malaltia, la religió... però, l'objectiu és aportar una mica de joia, de dolcesa a la misèria del món, al mateix temps que procura no rebaixar-se en l'odi o el menyspreu.

Es pot fer broma de tot, però no a qualsevol preu, i amb la condició que un sigui capaç de riure d'un mateix. Segons l'autor citat més amunt, humor és amor i ironia és menyspreu. Un dóna per suposat que l'humor no té res a veure amb la manera de ser de les anomenades tribus urbanes que proliferen arreu del país, i sembla que la manera que han escollit per divertir-se no és altra que la de sembrar destrucció per allà on passen. El mobiliari públic i les façanes tot just pintades són els seus espais preferits per deixar-hi la seva signatura.

L'humor és respecte i tolerància. El vertader humor protegeix el feble i mai s'hi rabeja. Diguem quina mena d'humor practiques i et diré qui ets.