L’ART DE CONVIURE (1)

 

Per definició, la persona és un ser sociable. Ha estat feta no només per viure sinó per conviure. En cadascú de nosaltres hi ha una necessitat de relació. Conviure és un verb que ve del llatí i vol dir viure amb, no viure sota o dominat per un altre. Molt menys ningú en aquest camp és propietat de ningú. Això fóra l'esclavatge practicat al llarg dels segles sota diferents maneres, la darrera podria ésser el masclisme.

 

Conviure és una experiència bàsica, fonamental a tota persona humana. Vivim amb família, amb amics, amb veïns, convivint amb els d'una mateixa població, d'un mateix barri, d’un mateix  treball,  del mateix col·legi; es creen  llaços comuns. La majoria de persones viuen en parella.

 

Totes les relacions ens influeixen, ens condicionen, ens marquen. El nivell de convivència és més o menys intens. No és el mateix la convivència de matrimoni  que la que es té amb uns veïns o amb els del mateix barri. No és el mateix compartir  una vida que relacionar-se ocasionalment, en determinades circumstàncies, en motiu d'una festa, d'un viatge.

 

La relació és una necessitat per a tota persona, hem dit que per la seva manera  d'ésser, és un ser sociable. De la convivència en neix una amistat. Sense amistat  la persona resta en una situació d'una mena d'egoisme infantil mancada d'aquell  equilibri necessari per caminar en la vida.

 

J. F. Kennedy, el mitificat president dels EE.UU. deia: “No els uns contra els altres, sinó els uns amb els altres”, la vida ja ens ofereix prou dificultats. Ens necessitem  els uns als altres per tot,  per néixer, per aprendre a viure, a parlar, a pensar, a gaudir, per divertir-nos, per sentir-nos emparats, protegits, per comunicar-nos, per ajudar-nos  en els temps difícils.

 

Conclusió: guerra a l'egoisme, al tancament i a l'aïllament. Obrim els braços,  apropem-nos a aquells que es troben sols, escampem amistat. Obrim les portes  de casa, siguem acollidors, esborrem fronteres, però, per sobre de tot, obrim les  portes del nostre cor. Siguem comprensius, tolerants amb tothom. No fem  diferencies socials, econòmiques, racials, religioses.