LA RELIGIÓ A L’ESCOLA PÚBLICA

(Algunes consideracions)

El govern de Madrid ha pres decisions en aquesta matèria que han provocat una allau de comentaris de tota mena.

Els canvis del govern en aquesta matèria fan referència a la consideració acadèmica de l’assignatura de religió. Els alumnes trien entre dues opcions: a) cursar els estudis de religió catòlica; b) cursar els estudis del fet religiós, des del punt de vista no confessional. Així, la religió, des d’una opció o altra serà obligatòria i tindrà un pes acadèmic.

Les decisions del govern han obtingut la benedicció dels bisbes i del Vaticà. També han provocat reaccions discrepants.

Són molts els creients o no, que consideren que una cultura religiosa cristiana es fa necessària per comprendre l’art, la literatura i la filosofia del nostre país; i veuen amb bons ulls que l’escola imparteixi una assignatura de cultura religiosa feta per professors amb els mateixos drets i deures que els altres, amb oposicions i dependents de l’autoritat acadèmica.

Són molts els que dirigeixen la seva crítica als bisbes per la situació de privilegi que gaudeixen per part de l’Estat. La fe, diuen, no s’ha d’anunciar des d’una situació estatal, molt menys si aquest es declara aconfessional. A l’estat li correspon ser respectuós amb totes les creences, fins hi tot amb aquells que no en tenen cap.

S’ha d’advertir que els professors que impartiran l’assignatura (versió confessional) en els centres públics seran designats pel bisbe de cada lloc que és qui els renova cada any el contracte. L’estat és qui paga.

Casimir Martí escrivia en la revista El Pregó: “La història dirà si l’intent per fer arribar l’anunci de la fe als alumnes de l’escola pública des d’una plataforma no pròpiament confessional, aconseguida mitjançant un pacte institucional amb el poder civil, és capaç de donar resultats positius; o bé, tal com va passar en el règim franquista, contribueix a desprestigiar la fe catòlica en una bona part de la societat”.

La religió, més enllà del sentit d’un crèdit acadèmic, ha d’ésser una vivència assumida amb llibertat. Aquesta no és la tasca de l’escola. Aquest és el lloc de la família, de la catequesi, de la comunitat cristiana. Aquesta és la tasca que es realitza a les parròquies.

A tots aquells pares que creieu que val la pena educar els vostre fills en la vivència de la fe, reserveu un espai per a la catequesi dels vostres fills. A la parròquia obtindreu la corresponent informació. El vostre testimoniatge acompanyat de la vostra col·laboració faran més normal i planera aquesta tasca.