LA PLACETA DE L’ESGLÈSIA

Som molts els que amb il·lusió contemplàrem l’enjardinament de la placeta de l’església. És cert que des del primer moment es van fer sentir veus que temien per la seva conservació. Ho sabrem conservar?, es preguntava molta gent.

Cadascú és pot fer el seu judici, els resultats són a la vista de tothom. Jo també vull donar la meva opinió.

Continuo pensant que el fet de l’enjardinament ha estat una cosa positiva, però que cal que es delimiti d’una manera clara quin és l’ús a què volem destinar aquesta plaça. Ús que ve condicionat per l’emplaçament.

Fins el dia d’avui, el grup que més gaudeix d’aquesta plaça són els nois i les noies del poble: l’han convertit en la seva plaça de joc. Potser no tenen altres alternatives on poder-se trobar. El que si és cert és que en un mateix moment hi ha grups que juguen a “baletes”, altres fan córrer el patí, altres van darrera una pilota de futbol, hi ha qui fa cabrioles amb la bicicleta, sense oblidar els que juguen a “cuit i amagar”. Això es dóna tots els dies de la setmana, tant els feiners com els de guardar. L’horari és variat, encara que sempre coincidint amb els horaris de culte de l’església. El capítol de les orinades mereixeria un apartat especial, sobretot si tenim present que anem de cara els dies més calorosos de l’any, però deixem-ho només en l’anunciat.

Que aquesta manera de fer comporta molèsties, és evident. Si aquest fet es donés en un altre indret d’ús públic, la biblioteca, per exemple, fa temps que s’hauria emprès alguna acció, més si tenim en compte que també comporta algun perill per a les persones grans.

La plaça, molts dies, presenta un aspecte de deixadesa que desdiu amb el to de festa i els vestits endiumenjats amb motiu de casaments, primeres comunions, etc.

Avui, que tant parlem d’ecologia, cal sensibilitzar els nostres nois i noies per respectar els espais verds i el que és de tots. És una forma fonamental per a una sana convivència. Aquesta tasca ens correspon a tots, sense oblidar els pares.

Vull insistir en el que he dit a l’inici d’aquestes ratlles; val la pena que es determini d’una manera clara a quin ús destinem aquest espai. No és el mateix que sigui una zona de jardí, lloc de calma, on es pugui llegir amb tranquil·litat o simplement per allunyar-se dels cotxes, de les motos... en una paraula, del brogit quotidià.

Cada dia hi ha més cotxes, més vehicles i es fa necessari disposar, per una bona qualitat de vida, d’unes illes de calma, com assenyalen els urbanistes. Personalment, així ho vaig entendre des del primer moment. La presència dels bancs ho dóna entreveure; en aquest moment s’han convertit en l’aparcament de les bicicletes o dels patins. La gent gran ho té molt difícil per poder-hi seure. Encara hi som a temps per corregir i donar les normes pertinents, procurant-ne al mateix temps el seu compliment. El poble en sortirà beneficiat.

I dels nois i noies que en farem? Sincerament que s’haurà de buscar un nou emplaçament, destinar un espai públic en el que puguin satisfer les seves legítimes necessitats, però no vulguem aconseguir-ho tot en un espai tant limitat. Correspon als nostres representants valorar-ne la seva prioritat.