Si bé el Nadal és la festa que
gaudeix d'un ressò més popular i és la festa més celebrada, la més important i
més solemne del calendari cristià és la Pasqua. Celebrem que el Crist ha
ressuscitat. Aquest és el moll de l'os de la nostra fe, el fonament sobre el
que s'aixeca l'edifici cristià, Sense la resurrecció tota la resta no és més
que una quimera, una il·lusió. Si el Crist no ha ressuscitat, com diu Sant Pau,
la nostra fe és buida.
Dir que el Crist ha ressuscitat
és el mateix que dir que és vivent. Aquesta és, la Bona Nova que dóna sentit a
la vida de molts homes i dones escampats arreu del món, que treballen per
transformar-lo i en els moments foscos de la seva existència els fa mantenir
viva l’esperança. Dir que el Crist és vivent, no vol pas dir que sigui un
cadàver reanimat.
El Crist ressuscitat, vivent, no és cap fantasma, el qui ha ressuscitat és el Crist del que en parlen els evangelis, el que camina per les terres de Galilea, el que lluita contra el mal en totes les seves manifestacions. El Jesús que denuncia la hipocresia dels fariseus, que no fa diferències per ningú i no es dóna de menys per menjar amb els pecadors i anar envoltat d'homes i dones de no massa bona reputació. Aquell Jesús, que parla de Déu com mai ningú no n'ha parlat. Ha ressuscitat aquest Jesús proper, a qui no cal témer ni tenir-li por.
Per Pasqua els cristians no
festegem el retorn de la primavera després de l'hivern, tampoc no celebrem
d'una manera vaga la victòria de la vida sobre la mort. Perquè no tota mena de
vida triomfa sobre la mort. Hi ha vides que desemboquen en un fracàs. Per
Pasqua no diem que qualsevol manera de viure és més forta que la mort. Afirmem
que la vida de Jesús i que la vida viscuda a la manera de Jesús i, únicament
aquesta, és més forta que la mort.
És aquesta manera de viure i no
cap altra, que ha ressuscitat, que és plaent i agradable a Déu. “Aquest Jesús - va dir Sant Pere davant
les autoritats- que vosaltres heu
crucificat, Déu l'ha ressuscitat i nosaltres en som testimonis”. El cristià
que es preua de ser-ho vol viure a la manera de Jesús de Natzaret, la que el que Ell ha dit, fet i viscut és
tan gran que no pot desaparèixer per sempre amb la mort. La Pasqua ens
interroga sobre la qualitat de la nostra vida. “Aquell que no estima, resta en la mort”, ens diu Sant Joan.
Que el Crist ha ressuscitat vol
dir que la nostra vida té sentit i gust d'eternitat, fa possible l'esperança i
esvaeix la fatalitat. Aquesta vida, que els homes havien cregut poder-hi posar
fi clavant-la en una creu, arriba més lluny que la mort. El sumari de
Jesús continua, és encara obert. La
seva vida és més forta que la mort.
Que el Crist ha ressuscitat vol dir que una vida viscuda de cara a Déu i als altres, una vida enterament donada, l'home no la pot destruir, no la pot fer desaparèixer. Crist ha ressuscitat i amb Ell tot el que ha dit i fet. La seva vida coherent i plena de sentit, les seves paraules sobre el perdó i l'amor, la seva estimació per la persona humana, la seva tendresa. Ell ens ha obert una porta, ens convida a seguir els seus passos. Que la nostra vida la visquem de tal manera, això és el que significa la paraula Pasqua, en el seguiment del Crist perquè cadascú gaudeixi de més vida, ja ara.
BONA PASQUA A TOTHOM.