LA FELICITAT. UNA UTOPIA? UNA POSSIBILITAT?

En determinades diades de l'any (Nadal, aniversari de naixement, de casament,…) acostumem a omplir-nos la boca de grans paraules. Són la manifestació dels grans desitjos, encara que potser de tan repetir-les les hem banalitzat.

Del que no hi ha cap dubte, és que el desig de felicitat és un dels motors de la vida dels humans. La recerca d'aquest bé tan preuat és el que ens fa llevar cada matí.

No deu resultar fàcil intentar definir el que és la felicitat. Personalment m'agrada la següent definició: “És feliç aquell que viu amb harmonia amb si mateix". La felicitat va lligada amb la realització personal, que no és altre cosa que viure d'acord, de manera coherent, amb el projecte que un s'ha marcat i les fites que s'ha posat per aconseguir-ho.

En aquest camí ens trobem influïts per moltes coses, entre les quals no hem de menystenir la publicitat i l'ambient en totes les seves facetes, les més profundes marcades pel naixement, el país, la cultura, etc.

Viure de manera conscient és sempre un risc, això demana agafar les regnes de la pròpia existència per esdevenir més persones i poder-ne fer front amb il·lusió, sense deixar que siguin els altres per interessos no sempre confessats, com acostumen a ser el diner, el domini material o espiritual, els qui marquin les pautes de la conducta aliena.

Tothom cerca la felicitat, però no tots la volem o la podem treure del mateix pou. És per camins i dreceres diferents que podem arribar a la mateixa meta, amb el risc inclús d'equivocar-nos.

No fa gaire que aquesta reflexió la compartíem amb un grup a la parròquia. En un clima de tertúlia es deia que posseir era l'objectiu primer per la nostra societat en la recerca de la felicitat, el seguia el poder gaudir d’una certa comoditat, entesa com a benestar. També hi té lloc propi el fet de ser considerat, entès com a ésser algú i no alguna cosa. Un dels valors més preuats és la salut. També es reconeixia com a font de felicitat l'amor gratuït, el donar-se a canvi de res, al mateix temps que es deia que aquell que més dóna és el que més rep.

Crec que l'ordre en el que hem col·locat aquests objectius és secundari, però sí és important que cadascú faci el seu llistat i encara millor la pròpia experiència. Perquè, si be la felicitat és un bé escàs, és possible i de tot cor la desitgem a tots els lectors del Batec en aquest mil·lenni que tot just comencem.