LA BONA CONSCIÈNCIA

 

Hi ha qui diu que vivim en una societat decadent, immersos en un clima que no para de deteriorar-se. Els que pensen d’aquesta manera no els manquen arguments ja que es veuen avalats pels fets: corrupció entre els polítics, casos de pedofília en el món eclesiàstic, la droga que continua fent estralls en el món dels joves, violència domèstica, brots de racisme, ara a un lloc, ara a un altre, i un llarg etcètera que podríem resumir dient que són molts els que creuen que tots els camins són bons per fer diners.

 

La nostra, és una societat que ho permet i tolera tot, i l’espavilat que no té escrúpols de cap mena és valorat mentre no es deixi sorprendre en el seu treball poc honest.

 

Per altra part, tens la impressió que a tots ens ha envaït un clima de moralitat que demana que la llei sigui aplicada amb tot rigor als culpables. Això provoca un doble efecte, per una part ens permet escandalitzar-nos i, per l'altra, ens deixa dormir més tranquils.

 

Fàcilment, acceptem que els responsables d’aquesta situació són els altres. Ens costa molt d’entendre que darrera el comportament d’uns individus hi ha un problema col·lectiu del que tots, en certa manera, en som responsables.

 

Mentre els educadors s’interroguen sobre la degradació dels costums, acceptem que els espais públics ens ofereixin anuncis de mal gust d’una manera provocadora.

 

Una conducta virtuosa o degenerada no és fruit que creixi dins d’un jardí tancat.  Neix i fructifica en un clima social, en un entorn cultural en el que incideixen influències diverses. La persona humana aprèn no només en els llibres, sinó també en el seu entorn social. En un món mediàtic com el nostre els que omplen les pantalles de la TV tenen una influència extraordinària en la conducta de molts, especialment, els joves.  Els més dèbils en resulten els més perjudicats. Les bandes d’amics acostumen a ser els altaveus d’aquesta manera d’entendre la vida. Fins la família es veu relegada a un segon lloc davant la influència social.

 

Cal que denunciem els delictes, però hem de ser capaços de preocupar-nos de l’entorn que els fa possibles. El primer pas per curar una malaltia és obtenir un bon diagnòstic, però no n’hi ha prou de saber el que un té, cal cercar la causa per eradicar el mal.

 

La corrupció, la pedofilia, la violència, la droga, els brots de racisme... ens preocupen a tots. Però no són només casos particulars i  accidentals sinó que ens parlen d’un malestar més profund. Es tracta de la manifestació externa d’un fenomen social que a poc a  poc va sortint a la llum pública. Existeix una degradació del clima social en el món que vivim que tots d’una manera o altra mantenim d’una manera més o menys conscient.

La manca d’interès pel bé comú en podria ésser una de les principals causes, interessar-nos pel be comú només quan ens afecta a nosaltres, quedar-nos a casa i contemplar la causa sense baixar a l’arena no sembla que sigui el millor camí per a una regeneració social. La responsabilitat personal en el marc social constitueix un camp ineludible.

 

L’ètica, les conviccions, s’han allargat a la dimensió social i això comporta un compromís amb les institucions, cadascú segons les seves aptituds, preferències o possibilitats, cercant sempre una llibertat solidària, justa i participativa a fi que les regles de la visa social respectin les persones, els grups, les comunitats, la naturalesa, en aquesta processó tots hi hem d’anar portant encesa la pròpia candela. La responsabilitat és de tots, hi ha un lloc per a cadascú. En aquesta cursa no tenen lloc els espectadors.