El títol d'aquesta columna és manllevat. El dec a en Jaume
Lorés en un article publicat a l'Avui
el dia 13 de febrer d'enguany. L'imperi de les modes arriba a molts indrets de
les nostres vides. Cal, doncs, parlar de les modes en plural. Podem parlar de
la moda en el vestir, la moda en les vacances, en el temps del lleure, en la
pràctica de determinats esports...
Per a molts, no vestir segons el
canons de la moda en aquell precís moment, faltar a l'estació d'esquí en
aquells dies precisos o no acudir a la pista de tennis, pot ésser causa d'un
cert trauma.
Però fins i tot l'afany d'estar a
la moda pot convertir-se, en determinades circumstàncies, en quelcom malaltís.
Aquests últims dies el mitjans de comunicació ens han apropat una mica més al
món d'aquelles persones que s'han vist submergides en la malaltia de
l'anorexia. Un dels darrers drames de les societats opulentes.
La moda la podem contemplar com a
font d'ingressos, l'abús de la moda ens pot fer menys lliures, fins i tot ens
pot posar en perill la salut; però la moda també té el seu camp en el terreny
dels judicis de valor. Es a dir, marca la línia del que esta bé o malament, ens
imposa el que hem de pensar i allò que hem de fer respectar en la vida.
Fins i tot hom diria que la moda
afecta el món de la pràctica religiosa. Els que ja
tenim alguns anys recordem
moments que no voldríem que tornessin, en els que manifestar-se practicant o
persona religiosa no suposava cap dificultat, tot afavoria una determinada
manera de concebre la vida. En aquells moments no era fàcil obrar lliurement.
Avui el perill ve per l'altre costat. Més d'una vegada he pensat com deu ésser
de difícil per a un noi o una noia de la nostra població manifestar les seves
creences, presentar-se com a practicant a nivell individual.
Què fer davant de les modes? El
camí no pot passar per cap altre indret que no sigui el de l'educació. Una educació que ensenyi a digerir la gran
quantitat d'informació que rep una persona, i més una persona jove. Cal educar
desvetllant el sentit crític, no per anar per la vida amb cara de malhumorat,
sinó per ésser més lliure. Cal oferir elements per a què es pugui valorar
personalment l'oferta que se'ns dóna, sobretot des dels mitjans de
comu-nicació, i d'una manera especial des de la TV, que és el més popular.
Tots hem après a llegir, però són
molt pocs els que han pogut veure el cinema o la TV. Moguts per un esperit
crític. Ningú no ens ha ensenyat com asseure'ns davant de la petita pantalla,
la TV.