“...I HA FUNCIONAT”

(11 d’abril)

En la secció de cartes al director de la premsa escrita, és relativament freqüent poder-ne llegir alguna en la que l’interessat expressa l’agraïment pel tracte en algun dels centres hospitalaris de casa nostra.

També jo podria signar una carta semblant amb motiu de la meva estada, molt curta, però important a l’Hospital de Sant Jaume de Calella i per alguns dies a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ras i curt; tant els metges com les infermeres que m’han tractat són uns bons professionals i amb un tracte humà atent i delicat.

La meva malaltia m’ha servit, entre altres coses, per reconciliar-me amb Hisenda. Enguany faré la declaració de renda amb cara de més bon noi. He experimentat que la medicina pública de casa nostra és bona.

Però el seu funcionament deu ser molt costós. Més d’una vegada, durant aquells dies, m’he preguntat d’on sortien les misses. Els tributs que paguem els ciutadans, ben administrats, poden fer miracles. Aquest és el miracle que hem d’exigir als polítics, administrar correctament allò que és de tots.

Però el que de veritat ha motivat aquestes ratlles en el Batec d’aquest mes, si bé té relació amb la meva estada a l’hospital, forma part d’un altre ordre de coses. Quan ja fa més d’un mes que m’he reintegrat a la parròquia no passa dia que algú encara s’interessi per la meva salut. Durant els dies que vaig estar hospitalitzat, de veritat que us vaig sentit a prop i no únicament pel telèfon, que no parava i per les visites, sinó també per una empatia que em feia sentir més proper a vosaltres.

Gràcies perquè amb la vostra manera de fer m’heu fet sentir més arenyenc i estimar, encara més, la parròquia que sou tots vosaltres.

Els fets, però, diuen més que les paraules. La celebració mensual amb els nens, catequistes i pares del primer any de catequesi familiar. La dinàmica d’aquella celebració demanava que cada nen hagués preparat quelcom per obsequiar un company sense saber qui era. Volien ajudar a fer entendre que a l’hora d’estimar no cal fer diferències, s’ha d’estimar a tothom. Tot va anar com estava previst, però al final va acabar amb sorpresa. Hi havia un regal pel mossèn. Un petit mural amb uns nens dibuixats i la següent llegenda: “Estem contents de tenir-lo un altre cop entre nosaltres. Benvingut, mossèn”. Acompanyada de les signatures dels nens i de les nenes.

Fa pocs dies que, tot passat pel davant del Col·legi Sant Martí, unes nenes s’acosten a la reixa i la més espigada em diu: ”Mossèn, quan vas estar malalt vam resar per tu i això ha funcionat!”.

Per a tot plegat i a tots, grans i petits, gràcies!.