HO HA DIT LA TELE

Tothom sap el poder de la televisió com a mitjà de comunicació de masses, és extraordinari fins al punt que algú ha pogut dir que allò que no surt per la petita pantalla no existeix. De fet, deuen ser molts els que així ho creuen. Deu ser per això que els partits polítics fan mans i mànigues per dominar aquest mitjà, ja que l’experiència els ha ensenyat que qui controla la televisió té moltes probabilitats de guanyar unes eleccions.

Donem tanta confiança a aquest mitjà que moltes vegades el fem servir com a testimoni de les nostres afirmacions “ho ha dit la tele”.

En la nova societat de la informació i de la comunicació, davant l’allau d’informacions que ens plouen per tots costats es fa cada dia més urgent que els ciutadans siguem capaços de fer passar pel sedàs de la crítica tot allò que ens diuen i ofereixen, per no deixar-nos arrossegar per tants interessos, a voltes inconfessables, que s’amaguen en aquest món tant complex. N’hem tingut un exemple en la informació oficial que ens ha donat el govern de Madrid sobre la contaminació de les costes gallegues que l’ha portat a negar la realitat.

“Abans la noticia era la veritat; ara, és una mercaderia”, va dir fa poc Kapucinski, premi Liber Press 2002.

Desmarcar-se de l’anomenat pensament únic que està al servei dels poderosos, contrastar les informacions, fer-se una opinió,... afavoreix, entre altres coses, el diàleg democràtic, del que no n’estem massa sobrats i una sana convivència.

L’any que iniciem tindrem ocasió de posar-ho en pràctica, serem convocats, més d’una vegada, a donar el vot, símbol i expressió de la democràcia d’una societat. És un fet que ens concerneix a tots i demana la participació conscient i reflexiva de cadascun de nosaltres. No deixem, però que sigui la televisió la que guanyi, sinó nosaltres. Demanem, exigim, que els mitjans públics de comunicació estiguin al nostre servei i no nosaltres al seu.

Amb els millors desitjos per a tothom en aquest any 2003 que acabem de començar.