GUANYAR LA PAU

En el context de violència en el que vivim, on els atemptats es succeeixen l'un a l'altre en diferents indrets del planeta, hem d'afirmar que el respecte per la vida humana és condició indispensable per a la pau.

Quan ressonen tambors per convocar-nos a la guerra i el president del govern espanyol s'ha apressat a donar el seu vot afirmatiu, tenim el deure i el dret de dir que no anirem darrera d’aquests tambors.

L’eventualitat de les operacions militars desencadenades pels EE. UU. contra l’Iraq no ens poden deixar ni indiferents ni muts. Ni que sigui des de la modèstia d'aquesta plana, no volem que el silenci ens faci traïdors. Una operació d'aquesta mena seria de conseqüències imprevisibles i ben segur molt greus, sobretot per als més pobres.

Mal la guerra pot ésser considerada com un mitjà més per arranjar les situacions de conflicte que puguin existir entre diferents països. Menys encara, ha de ser la tapadora d'interessos econòmics o de situacions internes.

Tots els mitjans seran pocs per ajudar-nos a crear una cultura de la pau, que ha de tenir com a fonament el desarmament del nostre cor de l'odi i la venjança. No prendre part en la causa competitiva en la que a tota costa s'ha d'ésser el primer, encara que sigui trepitjant els altres. El diner no pot ésser considerat com el bé suprem, ni per les persones ni pels pobles. Hem d'acceptar que vivim en un món injust, mentre uns neden en l'abundància, a altres els manca el més necessari, com és el pa de cada dia.

“Aquells que són més sensibles al risc de la violència han d'ésser escoltats. Són servidors del bé comú, tot impedint la lògica de visió estreta i d'alimentar el seu cercle infernal. Amb tot el dret no accepten que se'ls consideri idealistes o somnia truites...ElIs són eIs avançats del futur” (Bisbes de França, novembre 1983).

Siguem realistes i treballem per la pau, desemmascarem les causes de la guerra, la més gran: la pobresa; i no entrem en el trist camí de la guerra que és un camí sense retorn.