GRÀCIES

 

En l’editorial del diari Avui del dia de Nadal passat podíem llegir:

 

“No és un Nadal només religiós, però tampoc és exactament una celebració absolutament buida de continguts i completament lliurada als interessos comercials. És també, una festa plena de referents positius, d’una espiritualitat gens forçada”.

 

Hem escrit les paraules d’aquest rotatiu perquè les trobem equilibrades. Les coses són com són i no com voldríem que fossin. És cert que hi ha qui per a aquests dies cerca una felicitat vana, superficial,  però també és cert que no tothom viu el Nadal de la mateixa manera. Vivim en una societat plural i, si bé tots celebrem el Nadal, no tots celebrem el mateix ni de la mateixa manera. Una societat plural demana escollir.

 

La Parròquia va fer una proposta, de la qual el Batec se’n va fer ressò en el seu moment. La proposta era per un Nadal solidari amb la missió de Changara-Tete a Moçambic.

 

Temps era temps, en el que era costum per part de les famílies benestants asseure un pobre a taula, el dia de Nadal.

 

Amb les 1.072.582 ptes. recollides en la campanya de Nadal d’enguany, seran uns quants els moçambiquesos que podran seure a la taula d’un col·legi i amb un plat a taula uns quants dies: un any.

 

Des d’aquesta columna volem agrair a tots els que heu col·laborat en aquest projecte. Sou gent de tota mena i condició: gent menuda –els de la catequesi- gent madura, anònima i discreta. També hem tingut el suport d’una institució tan arrelada al poble com és el Centre Moral.

 

Potser la discreció amb la que s’ha portat a terme ens ha privat que la suma fos encara més gran, però la nostra intenció és que aquesta acció no sigui flor d’un dia. Cerquem establir llaços de germanor amb aquest poble africà. Confiem poder arribar més endavant a tots aquells que els sedueixi aquesta iniciativa.

 

Tot retornant al començament d’aquestes ratlles, podem dir que hem constatat que per uns quants arenyencs el Nadal és quelcom més que una cursa desenfrenada cap al consum. L’esperit del primer Nadal, la solidaritat, encara és viu i esperem que per molts anys.

 

Gràcies.