GENT GRAN

Tot canvia, també la manera de parlar. No és encara lIuny el dia en el que hom parlava amb naturalitat dels vells, de la gent gran. Avui, dir a una persona que és vella té una connotació despectiva. Per parlar dels vells, de la gent gran, ens hem inventat un eufemisme i parlem de la gent de la tercera edat. Recordo haver llegit en una majòlica a la paret d'un carrer d'una vila del Pirineu: “Respecteu els vells que són l'honor del nostre poble”. És en aquest sentit que parlem avui en aquesta Columna de la gent gran, els vells.

Mentre escric aquestes ratlles s'ha aixecat una picabaralla entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. El motiu: les residències per a gent gran i la disponibilitat de terreny per edificar-ne. Això ha fet que la premsa i en general els mitjans de comunicació parlessin d'aquest col·lectiu cada vegada més nombrós i important de la nostra societat.

També enguany, se celebra l'any internacional de la gent gran. Dos motius per justificar aquestes ratlles. Encara n'hi ha un tercer: enguany és temps d'eleccions i per tant un bon moment per prendre decisions a aquest respecte.

ALGUNES DADES: la premsa ha donat a conèixer que un 30% d'ancians de més de 65 anys viuen sols i que un 50% disposen d'uns ingressos inferiors al salari mínim interprofessional. Aquesta precarietat no sols disminueix la seva qualitat de vida, sinó que els submergeix en un aïllament i una solitud progressives. Allò que “España va bien” haurem de dir que per a uns més, que no pas per a altres.

La gent gran no ha d'ésser considerada com una part diferent de la societat, n'ha de ser un membre més amb tots els drets i deures. Abans un és persona que no pas vell. Cada cop les persones grans són més actives, més formades i amb més ganes de romandre plenament i d'integrar-se dins la societat. Hi ha qui recomana resistir la pressió dels qui conviden a la gent gran a descansar: “ja has treballat prou a la vida”, o a no preocupar-se pels problemes dels altres. Això és fomentar la resignació i la passivitat.

La jubilació representa un canvi radical en el que l’experimenta. Entra en un període nou de la seva vida, però moltes vegades quan un es jubila es troba en perfectes condicions per desenvolupar les tasques de tota la vida. Una cosa és l'edat legal de la jubilació i una altra l'edat biològica.

Hi ha qui en arribar a la jubilació dedica el seu temps a cultivar aquelles afeccions que no ha pogut abans: pintura, música, col·leccionisme, manualitats... Més d'un s'ha iniciat en la informàtica. Altres posen els seus coneixements al servei de la societat, col·laborant amb organitzacions de caràcter altruista, ja siguin confessionals o laiques. Tot és important, mentre un no es quedi esperant el que ofereix la televisió.