ESTRENEM SEGLE

Acabem de girar el full del calendari i ens trobem amb un nou any i amb ell encetem un segle. Tot i la novetat que suposa un esdeveniment d'aquesta mena, són molts els problemes que ens acompanyen i que fa més o menys temps que els arrosseguem. Són de tota mena: polítics, socials, familiars, d'ordre religiós... Els últims anys d'aquest segle han estat de canvis profunds i sembla que el futur immediat seguirà pel mateix camí.

No tinc cap vara màgica, però sí que la solució d'un problema té molt a veure amb l'actitud amb que s’hi fa front. Una de les temptacions a evitar és la de deixar-se endur per un cert fatalisme fruit de la resignació i el pessimisme. El que ha d'ésser serà, diuen alguns, el que cal és intentar treure el màxim profit de les circumstancies. És una actitud immobilista, individualista i d'una evident manca de responsabilitat social.

D'altres s'agafen el passat com un salvavides, volen guardar, com diu l'evangeli, el vi novell en bótes velles i es queden sense vi i sense bótes. Amb el pretext de voler assegurar una civilització, defensen aferrissadament les velles estructures, com si fossin intocables o estiguessin marcades pel dit de Déu.

Obliden, d'aquesta manera, que la vida camina, i, si es tracta de creients, obliden que l'Esperit de Déu és un esperit creador, capaç d'inspirar el progrés en el nostre món. Tant la feblesa egoista com l'autoritarisme conservador, menen cap a camins sense sortida.

Existeix un altre camí: el del diàleg i del discerniment. Les noves idees, les actituds inèdites, les qüestions més sorprenents, han d'ésser objecte de debat democràtic, d'un diàleg obert i franc en la societat civil i també en l'Església.

L’únic camí per progressar en la recerca d'una solució comença per reconèixer la part de veritat del que sosté l'opinió contrària. Un no es pot posar d'esquena a la realitat o negar-la. Ajudarà a millor conèixer la realitat una mirada atenta i benèvola sobre les persones i els diversos moviments i situacions, cosa que no està renyida ni amb l'estudi i la reflexió crítica ni amb l'intercanvi i el debat.

A fi de no deixar-se conduir per simpaties o antipaties o per reaccions viscerals, cal tenir una escala de valors que ens permeti mesurar la realitat. El respecte pels drets humans, prioritat per la persona, la justícia, la igualtat, la solidaritat,... són criteris pels quals podem mesurar cada situació.

El cristià, pel seu compte, troba en la vida i l'ensenyament del Crist un afegitó de llum i força que l'ajuden a alliberar-se de les seduccions de l'egoisme o de les pressions socials interessades o de partit.

Només aquell que accepta la part de responsabilitat personal i social pot avançar cap a la fidelitat sense deixar-se prendre pel parany de la comoditat, de l'obediència cega o de la revolta adolescent. Per poder escollir amb coneixement de causa i d'una manera lliure i responsable cal desterrar les actituds tancades i afavorir sempre el diàleg democràtic.

Res és fruit de l'atzar, no cal esperar intercessions miraculoses baixades del cel per solucionar els problemes de la societat o de l'Església. Déu ens vol lliures i responsables. No tenim dret a deixar la solució dels problemes en mans dels aprofitats ni dels nostàlgics del passat. Tots tenim quelcom a aportar per contribuir a un futur millor. A més responsabilitat més contribució, però el futur és obra de tots.

Aquests són els meus auguris pels lectors del Batec per aquest any 2001.