ELS JOVES I LA SEVA ESCALA DE VALORS

Des de feia dies hom tenia previst dedicar La Columna d'aquest mes al món dels joves, una circumstància m'ha fet refermar el propòsit. En el darrer número del Batec, en la secció Opinió hi llegim una carta d'una monitora que fa referència a la xerrada que un servidor va tenir amb els monitors, els dies de colònies del passat mes d’agost. La reflexió arrencava del fet que tot monitor ha de ser educador i que, com a tal, només comunicarà allò que viu.

Un educador no ha de limitar-se a indicar la direcció com ho fan els rètols de les carreteres, cal fer el camí amb aquells que els pares o la societat li han confiat. Dit amb altres paraules: ningú no dóna el que no té. Com a punt de partida ens servirem de la lectura reflexionada d'un article d'en Josep Rovira Tenas.

“EDUCAR: ni que sigui uns dies de lleure, és quelcom més que distreure, almenys com a primer objectiu. Cal que els nois i les noies de la colònia s'ho passin bé. Però, una colònia, amb tota la modèstia del món, ha de pretendre transmetre aquells valors que ajudin al creixement com a persona en un marc cristià”.

Si es tracta d'una colònia que pretén aquest objectiu, com és en el nostre cas, això demana una responsabilitat i una sinceritat amb un mateix i davant dels pares que han confiat el seu fill a les mans d'uns monitors. Tota colònia, com tota escola, té un objectiu educatiu. Esclarit aquest punt, passem a l'objectiu nuclear de la present Columna.

Permeteu-me encara una prèvia més. Els llatins deien "quod magis probat, nihil provat", que traduït vol dir: les generalitats no serveixen per provar. No obstant, són moltes les vegades que uns i altres ens en servim, també quan parlem del món dels joves. De fet, la joventut no existeix: existeixen joves concrets de carn i ossos, i que en el terreny de la vivència d'uns valors, cadascú els viu, si és que els fa seus, d'una manera personal i concreta.

Malgrat el que acabem de dir, es donen unes tendències de les quals se'n fa ressò i són motiu d'estudi per part de sociòlegs i que en alguns aspectes són ben manifestes. En el camp de la pràctica religiosa i d'adhesió dels joves a l'església, per parlar d'aquells aspectes sobre els quals un pot reflexionar, sense entrar en la intimitat, que és terreny privat i que ningú no té dret a posar-s'hi sense autorització, si és que es vol mantenir respectuós en el valor sagrat de la llibertat, els canvis en aquest terreny han estat importants i manifestos. Ens referim a aquells canvis que es poden mesurar.

Tornem a les generalitats, que és sobre el terreny que voldria encaminar la reflexió d'aquesta Columna. Qui no ha escoltat o dit? “els joves han deixat uns valors, com la religiositat, però en viuen uns altres que les generacions precedents ignoraven”.

Un dels valors, suposadament viscuts pels joves, és la solidaritat. Parlem-ne. Són solidaris, els nostres joves? N'hi ha de tota mena. Alguns ben segur que ho són, altres en parlen i no passen més lluny i uns altres estan molt lluny de tota vivència i fins i tot del seu plantejament.

Algú ha dit que costa molt poc ésser solidari amb les butxaques plenes o amb els diners dels pares. Altres s'han servit d'una altra imatge per dir el mateix: “amb el frigorífic ple (tenint a cor que vols cor que desitges) és molt difícil plantejar-se qualsevol acció altruista. L'austeritat acostuma a ser una virtut desconeguda i ignorada”.

En un article publicat al diari Avui el passat 28 juliol, signat per en Miquel Porta Perales, titulat JOVES, l’autor es fa ressò d'una de les moltes enquestes sobre els joves. Posa de relleu que les titulacions acadèmiques més sol·licitades pels joves són aquelles que van associades amb aquells estudis que obren les portes a les feines més valorades econòmicament i que per contrast es dóna un descens significatiu d'aquelles altres que estan dirigides a ajudar/reformar la societat.

Els nostres joves, segons Miquel Porta, no estan massa inclinats a estudiar coses poc productives o poc lluïdes econòmicament i socialment. Sembla que el que valoren en primer lloc es poder plantar queixalada, participar del pastís. La reflexió filosòfica, el treball i l'educació social és considerat una pèrdua de temps. L'autor de l'article conclou que “a pesar de les ONG i companyia, els joves es mouen per l'interès”.

A algú li pot semblar una Columna provocativa, i potser té raó. De cap manera, però, un no pretén donar lliçons a ningú o creure que té la raó. Si aquestes ratlles serveixen per obrir un diàleg o porten a la reflexió, un es dóna per ben pagat .