ELECCIONS MUNICIPALS

 

Davant les eleccions municipals del mes de juny m'ha semblat oportú dedicar aquesta columna a tots aquells que ens demanaran el vot. Val a dir que escric aquestes ratlles amb un cert temor. Sóc nouvingut a la població, em falta el pòsit que donen els anys, per conèixer el poble. Si alguna cosa tenen aquestes ratlles, és la meva estimació per Arenys i els arenyencs. I espero comptar amb la comprensió d'aquells a qui adreço aquesta Columna.

 

Hem escoltat moltes vegades que votar és un deure. Fóra bo que votar es visqués com un dret exercit amb joia per tots els majors de 18 anys. Caldrà que engresqueu el poble, com  més gent voti més us sentireu recolzats. No és una tasca fàcil, els polítics, actualment, no teniu un moment dolç davant l'opinió popular.

 

Un cop elegits caldrà que tingueu present que és el poble qui us ha donat legitimitat i no el partit. El vostre primer compromís és amb el poble. Els companys del partit, siguin quines siguin les sigles, us hauran ajudat a estudiar el que més convé al poble davant les necessitats i com  afrontar les solucions. I ben segur que els altres companys d'altres partits, tot i no haver guanyat, tindran propostes bones i aprofitables.

 

Hom diria que Arenys de Munt es troba en un tombant de la seva història. El paper dels qui formin el consistori serà important de cara a enfocar el nostre futur. Una de les temptacions dels pobles amb molta història, com  el nostre, és de mirar més enrere que endavant. No hem de renunciar el passat, l'hem d'ensenyar als nostres joves i l'hem d'estimar i hem de mirar cap al nostre futur.

 

En tota població hi ha aquells problemes quotidians que cal arranjar per fer més agradable la vida dels ciutadans: neteja de carrers, transport, etc. però també n'hi ha d'altres amb transcendència de futur: l'educació, i fem esment de l'escola. "El futur d'Arenys de Munt és aquí”, deia una persona assenyalant l'edifici de les escoles.

 

La Riera. És un tema de cada dia, però segons la solució que es doni condicionarà el futur de la població d'una manera o d'una altra. Es tracta d'un tema candent i delicat, de posicions enfrontades, d'interessos diversos. El que sí és cert que tal com la tenim, almenys com un la veu, ofereix un aspecte deixat i descuidat.

 

Els partits han de dir-nos clarament, sense embuts, que pensen fer, quan i com  ho faran. I els qui obtinguin la confiança del poble caldrà que tirin endavant el projecte proposat. El que no es pot fer és prometre una cosa i fer-ne després una altra. Arenys de Munt està creixent, és evident,  les grues ens ho recorden cada dia. No es pot posar portes al vent.

 

Amb cert retard ens hem incorporat al creixement dels pobles veïns, la seva experiència ens ha d'ajudar a fer millor les coses. No podem fer d' Arenys de Munt una mena de reserva. Cal estudiar quin és el creixement que més ens convé. De la col·laboració entre els nouvinguts i els de sempre n'ha de sortir quelcom millor per a tots. No ens podem ignorar. La paraula és clau: col·laboració, a tots els nivells; portes obertes, començant per l'Ajuntament.

 

L'agricultura i la indústria, dos eixos de l'economia del poble des del passat. L'agricultura potser ha minvat, però fóra bo fer alguna campanya de promoció dels productes més representatius. Penso amb les cireres, i potser, també, amb altres productes.

 

Referent a la indústria, és positiu poder comptar amb una zona industrial. Ens hem avançat a altres pobles veïns. És un signe de futur, és pa per demà.

 

Ens trobem molt a prop de centres turístics importants, crec que no podem ni volem competir en aquest mercat, però pensar amb la possibilitat d'un turisme d'altra mena, de més calma i no tant massificat, fóra una possibilitat a estudiar.

 

Són moltes les coses que hem assenyalat en aquesta columna. El resum podria ser: que els components del futur ajuntament treballin amb il·lusió i optimisme, i que ho encomanin a tot el poble. No podem perdre el tren que va cap al futur; la immediatesa i quotidianitat de les coses no ens ha de fer perdre la visió de futur. Que les generacions d'arenyencs que pugen puguin sentir-se orgullosos dels seus predecessors.