EL PESSEBRE

Aquestes ratlles volen ser homenatge i agraïment a tots els que han fet i fan possible el pessebre d'Arenys de Munt.

Vaig sentir explicar per un provençal l'origen del pessebre en el seu país. El dia que les lleis de la Revolució Francesa prohibiren el culte públic a les esglésies, arribat el Nadal, els provençals no es resignaren a no poder contemplar la Nativitat del Senyor en el pessebre que es feia a la parròquia i així començà a fer-se el pessebre en el marc familiar.

Les figures representaven els oficis de la gent del poble que pujant i baixant muntanyes portaven les ofrenes del que els era casolà, tot fent camí cap al portal de Betlem. La historia és plena de contingut, de significat i, al mateix temps, aplicable als pessebres de casa nostra. Només es pot entendre el pessebre des de la religiositat popular.

No sé si a la Provença hi posen la figura del caganer, que tant ha proliferat en aquests darrers anys a casa nostra. Les figures del pessebre acostumen a ser anònimes, menys les bíbliques; en canvi, el personatge que esmentem i que en els darrers temps ha pres un protagonisme desmesurat acostuma a representar algun personatge públic sobre el que volem descarregar el nostre descontentament.

Jo preferiria que fos anònim i continués essent discret, ja que d'aquesta manera més fàcilment ens hi podríem reconèixer cadascú de nosaltres per les moltes vegades que en les nostres responsabilitats no obrem de forma correcta. Sembla, però, que preferim trobar algú en qui descarregar les nostres frustracions, cercar un enemic extern; o potser, es tracta de fer burla grotesca? Llavors tampoc no és el lIoc adequat, si tenim present el significat del pessebre.

Retornem als nostres amics provençals. He sentit com un d'ells explicava que va aprendre del rector del poble a fer les figures del pessebre, a qui agraïa més que I'aspecte artístic el sentit profund de la vida que Ii va ajudar a descobrir. “La millor manera de fer i d'entendre el que és el pessebre”, va dir-Ii el rector, “és fer-Io agenollat, es a dir, amb actitud d'adoració”.

Un pessebre és quelcom més que complir amb una tradició o omplir un racó de la casa. Tot pessebre hauria d'ésser un monument, un record d'agraïment al Déu que ens estima. Un bon lloc perquè petits i grans de la família cantin nadales, llegeixin el relat evangèlic del naixement. Davant el pessebre es pot fer una bona catequesi familiar.

També vaig poder escoltar, d'aquest provençal, la resposta que donava a un periodista sobre les exportacions del seu art a altres indrets d'Europa. “Jo no exporto” va dir. I va continuar: “exportar va IIigat al profit, a la venda, i jo només exposo per a aquells que volen contemplar, que volen mirar més enllà d'unes figures”. Tota una lliçó molt profunda i al mateix temps una crítica a com la majoria ens situem, ja no davant el pessebre, sinó davant el misteri del naixement del Déu fet Home, de com celebrem el Nadal.