EL DIA DESPRÉS

(13 de setembre de 2001)

Reconec que no em resulta fàcil escriure aquestes ratlles per al Batec intentant fer una reflexió sobre els terribles fets esdevinguts a Nova York i a Washington. Les imatges esfereïdores de la televisió són encara molt vives a la retina de tots i la seva força impedeix tenir aquella frescor mental per fer una reflexió serena.

Aquesta reflexió em porta a manifestar en primer lloc la meva solidaritat envers els familiars que ploren la mort d’algun dels seus, a expressar el desig de recuperació per tots els ferits, a fer una pregària per a tothom, al mateix temps que expresso el rebuig a tota forma de terrorisme. La vida de tota persona és sagrada i ningú no té dret en nom de res ni de ningú a destruir-la.

Ara ens trobem en el moment de fer justícia, que no podem confondre amb venjança. Tant de bo que els Estats Units d’Amèrica i els seus aliats estiguin a l’alçada que els demana aquest moment difícil. És deure de la justícia cercar les causes, el perquè s’ha arribat a una situació tan brutal. Tots ens hem d’interrogar per esbrinar les causes d’una situació semblant; per què s’ha arribat a utilitzar la violència i la mort d’una manera tant esgarrifosa?

Crec que fóra desencertat que aquest abominable fet servís d’excusa per conduir-nos a una guerra entre civilitzacions que ens portés a criminalitzar a tots els que pertanyen a una cultura, una religió o una raça determinada. Avui plorem la mort d’un nombre molt alt d’innocents a causa del terrorisme. Déu no vulgui que dintre d’uns dies no hàgim de plorar la mort d’uns altres innocents.

El que acabem de viure ens ha de fer reflexionar; els fets també ens parlen i hem de fer la corresponent lectura com a éssers racionals. No és suficient escandalitzar-nos i menys des de la nostra posició benestant i opulenta, d’éssers privilegiats que no ens manca res o que ens sobra de tot. És possible una altra manera d’entendre el món eliminant les diferències que es donen en el nostre planeta per problemes socials, racials i econòmics molt greus.

És possible viure en un món on les civilitzacions puguin relacionar-se i conviure. Depèn de nosaltres, tots hi podem aportar alguna cosa, però la responsabilitat més gran recau en els que tenen més poder.

Els primers dies de setembre es va celebrar a Barcelona la Trobada organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, commemorant els quinze anys de les trobades de diàleg del primer fòrum convocat a Assís. Les imatges televisives del passat de 11 de setembre eren unes altres de ben diferents.

“Has vist –va dir-me algú a la Plaça– el reportatge tan maco que ens ha donat la televisió d’això que es celebra a Barcelona?. Sí, de veritat que feia goig veure com representants de totes les religions es trobaven per pregar junts per la pau. Cadascú segons el seu credo. Un d’aquests representants en aquesta trobada, Meilau deia que per aconseguir la Pau a l’Orient Mitjà és indispensable que els responsables espirituals es mobilitzin per la Pau. No n’hi ha prou que des de les mesquites, les sinagogues, o les esglésies es prediqui contra l’enemic. No entrarà al paradís qui envia a l’infern el seu veí i la família del seu veí.

Els fruits del fanatisme són l’odi, la venjança, la destrucció, la violència, la mort. El diàleg autèntic ens fa comprendre l’altre. Aquest és el camí en qualsevol situació. Diguem NO a les raons de la força i SÍ a la força del raonament.