Però, malgrat tot, hom creu que les eleccions són un
moment democràtic important i que anar a votar és un dret i un deure que hem
d’exercir amb un sentit de responsabilitat
més enllà del que a un li pugui plaure la campanya electoral.
Però la democràcia no és només
anar a votar, encara que hi ha molts governants –parlo en un context general–
que així sembla que ho entenen i fan els possibles perquè la gent també ho
entengui així. Alguns governants que han arribat al poder per un procediment
democràtic, la seva manera de governar a voltes resulta prepotent, despòtica o
dictatorial.
El poder s’ha d’exercir
magnànimament. És a dir, amb grandesa d’ànim. Les minories han d’ésser
respectades, que vol dir, tingudes en compte.
Les propostes són bones o
dolentes, dignes de ser tingudes en compte o de ser rebutjades no per qui les
diu sinó pel que diuen o proposen.
Un cop celebrades les eleccions
ha arribat el moment de deixar enrera les demagògies i els excessos verbals, i,
ja no cal dir, les desqualificacions perso-nals massa freqüents en les
campanyes electorals; és l’hora d’arremangar-se i posar-se a treballar portant
a la pràctica el programa electoral. Un cop fetes les eleccions ha arribat el
moment de complir els deures contrets davant del poble, uns des de la
responsabilitat de govern i altres des de l’oposició. La feina serà valorada en
un proper examen d’aquí a quatre anys.
Els ciutadans, els votants no
elegits, hem de tenir present que democràcia és també crear opinió, és
associar-se per reivindicar, protestar, reclamar i buscar nous camins de
participació.
La democràcia no és votar, és una
manera d’entendre la vida i l’organització de la societat que entre tots ens
hem donat i que tan elegits com electors hem de respectar.
La democràcia és pluralisme, és
alternança , és joc net que no posa en perill ni qüestiona aquell grau de sana
convivència de la que ha de gaudir una societat madura i plural que ens
condueix a respectar les legítimes i necessàries divergències entre nosaltres.
L’altre no ha de d’ésser un
enemic, sinó una persona que pensa i actua d’una manera diferent a la meva i al
nostre grup.