CRÒNICA ESPECIAL D’UN PARIT SINGULAR

Partit solidari d’hoquei pro Moçambic

El passat 14 de maig es va jugar a la mítica pista del Col·legi Sant Martí d’Arenys de Munt, un partit de hoquei diferent a tots els altres. Un partit en el que ningú no va perdre i Tothom va guanyar.

–A quants heu quedat? –va preguntar un espectador en acabar.

–Hem guanyat –va ser la resposta d’en Martí.

–Qui?

–Tots hem guanyat!

Aquell migdia de diumenge va guanyar l’amistat, la solidaritat. Aquestes virtuts eren patrimoni de tots i cadascun dels jugadors. Jugaven tots en el mateix bàndol.

Va ser un partit especial. És freqüent que en acabar un partit els jugadors intercanviïn les samarretes. El que no es veu cada dia és que la samarreta deixi d’ésser el signe d’identitat per a un jugador i que aquestes s’intercanviïn durant el mateix. Avui, es tracta d’un partit de hoquei solidari per a Moçambic, rememorant vells temps que els jugadors representant a la nostra població anaren a aquell país africà per ajudar a posar a punt la selecció moçam-biquesa. Avui, la seva aportació té tot un altre sentit, col·laborar a la recons-trucció del país després de les terribles inundacions. El color de la samarreta conté els de l’arc iris i es diu solidaritat.

Quan el mercantilisme és el pa de cada dia en el món de l’esport, és gratificant veure jugar pel plaer de jugar a un grup d‘homes, pels qui tampoc els anys han passat en va, però que, com diuen els nostres veïns: “quien tuvo, retuvo”. El públic va aplaudir el seu joc i la bona voluntat de tots. Algú va posposar, fins i tot, un viatge a l’estranger.

L’equip era un conglomerat de gent amb tota mena de responsabilitats en el marc de la societat i altres encara vinculats en el món del hoquei: el número 1 dels arbitres, el fins fa poc seleccionador estatal. Però el vincle d’unió anava més enllà del món del hoquei. Un ciutadà d’origen alemany, resident a casa nostra i que es fa dir Jordi, va voler sumar-se a la festa fent, abans de començar el partit, una exhibició de futbol/bici, una especialitat esportiva de la qual amb el seu germà són campions d’Europa. La solidaritat parla una única llengua.

La confrontació esportiva també va tenir la seva nota negativa. Un cop de pilota va anar a parar a l’ull d’en Francesc Más, amb tanta mala sort que no va poder continuar jugant i va haver de posar-se en mans del metge. Des d’aquestes ratlles volem agrair la seva participació, al mateix temps que li desitgem que ben aviat pugui oblidar aquest accident totalment fortuït.

Va ser un partit especial. Els espectadors pagaren el que volgueren i ningú es va sentir enganyat.

El partit també va tenir la seva part anecdòtica. A la mitja part: sermó. El mossèn va arengar els espectadors i jugadors sobre la cara maca de l’esport i sobre les bones relacions amb els veïns de baix (Gràcies, gent d’Arenys de Mar, per la vostra col·laboració).

Pel que fa referència al joc, sembla que els blancs havien fet més gols i de cop i volta els verds reaccionen i marquen un gol que més d’un professional hauria signat. L’alegria va durar molt poc, en Nil en va tenir cura. Aquell gol era contra la porteria del seu pare i, com aquell que no ho vol, i escapolint-se de la vigilància de la mare, llança una nova pilota a la pista i amb el reglament a la mà, l’àrbitre anul·la el gol.

Per acabar, volem donar a conèixer el llistat de col·laboradors que contribuïren a fer possible aquest partit. L’Ajuntament per les facilitats que va donar en tot moment i d’una manera especial per haver condicionat la pista; en Josep i la Rosita, conserges del col·legi, per la paciència que tingueren; el Centre d’Esports Arenys de Munt i el Hoquei Arenys de Mar, pel material; el Centre Moral hi va posar el Celler, i l’Andreu i la Mari del Bar del Centre, que van obsequiar els jugadors d’ambdós equips amb l’aperitiu, tot un gest. Gràcies a tothom!

No em vull oblidar de dir que l’àrbitre –que per cert ho va fer molt bé, i ningú no el va protestar– va inclòs amb la crònica i tot el que he dit dels jugadors també va per a ell.

A la pista es van recollir 143.305 ptes. de fet aquesta quantitat pujarà perquè més d’un ha manifestat el seu desig de sumar-se a aquesta causa. Aquesta quantitat sumada a les 256.782 ptes. recaptades a la Parròquia durant la Quaresma seran lliurades a mossèn Albert Font, un capellà gironí que des de fa molts anys treballa a Moçambic.

En resum: una matinal de hoquei per guardar-ne un bon record en la que es va experimentar que “fa més feliç donar que rebre”.