Fa cinc anys que vaig arribar a
Arenys de Munt. Una vegada més he pogut comprovar que no resulta fàcil
integrar-se plenament en una població. És una qüestió de temps i paciència per
les dues parts. És un problema d'encaix i de bona voluntat.
Si bé cada vegada el món esdevé
més petit i la TV cada dia ens uniforma una mica més, els nostres pobles encara
parlen i estimen les seves singularitats i no es resisteixen a ésser engolits
en una massa despersonalitzada.
No sempre resulta fàcil distingir
allò que marca la singularitat d'una població, almenys a mi m’ha costat i m'he
resistit a acceptar com a singularitat allò que comporta una baixa estimació de
la població i els seus habitants o el deixar-me arrossegar per un determinat
pessimisme.
Però hi ha moments en els que
l'autoestimació pel poble creix d'una manera extraordinària. El passat 10 de
setembre va ésser un d'aquests dies, o millor, una nit màgica. La Plaça de
l'Església era plena a vessar, més d'un miler de persones esperaven l'actuació
de L'Esbart Dansaire del Centre Moral.
Prop de 200 dansaires ens oferiren una vintena de danses. Va ser un espectacle
ple de color i de vida, que va satisfer a tots els assistents.
Però, el que vull destacar per
damunt de tot, és la sintonia entre l'escenari i la plaça. Hi havia una
complicitat. Ara, un entén millor el perquè dels viatges de l'Esbart al Japó.
El llenguatge de la vostra dansa parla el llenguatge internacional de la
bellesa. No hi ha cap mena de dubte que us heu convertit en uns bons
ambaixadors d'Arenys de Munt.
Un segon aspecte que va cridar-me
l'atenció va ser tot el que suposen les actuacions de l'Esbart com a treball
integrador entre generacions. Una escala d'edats col·laboren en un projecte
comú.
Un cop acabat l'espectacle i
mentre enfilava l'escala de casa reflexiono si la vostra actuació no serà una
manifestació de la singularitat del nostre poble. Té tots aquells ingredients
que es necessiten: estona, constància, amor desin-teressat, treball en equip...
Ja sé que a Arenys de Munt es donen altres manifestacions en més o menys grau amb aquest mateix tarannà. La meva felicitació d'avui a l'Esbart la vull fer extensiva a tots aquells que, des de l'anonimat i del treball desinteressat del dia a dia, fan possible aquest Arenys en el que tots ens hi sentim millor. És per mitjà de signes com aquests que serem respectats i reconeguts dels pobles veïns, i nosaltres ens sentirem orgullosos del nostre poble.
Gràcies per haver-me ajudat entendre
millor la singularitat del meu poble, i fer-me augmentar l'autoestima pel
mateix.