El res del sant Rosari té una llarga tradició litúrgico-popular. Tradicionalment es remonta a sant Domènec de Guzmán (1170-1221), fundador de l’Ordre de Predicadors (dominics). Alguns historiadors veuen vestigis ja abans del segle XIII.  Els frares dominics, però, són els que varen popularitzar el res de l’Avemaria a partir del segle XIII. I també, és en els convents dominicans on hi trobem confraries de Ntra. Senyora des de la fundació de l’Ordre de Predicadors. Al segle XV apareix la figura providencial del beat Alanus de La Roche que propaga el Rosari i dóna forma a Douai(1470) a les actuals confraries del Roser.

Els Papes han recomanat, amb tradició constant, la pràctica devocional del Rosari; en el res de les denes del sant Rosari el cristià aprèn a contemplar amorosament els misteris principals de la vida del Crist i la seva Santa Mare.

El confrare del Roser es compromet a pregar habitualment amb el Rosari i es beneficia de la corona de pregàries que en tot el món uneixen als confrares. També, se li asseguren sufragis pels seus difunts i per ell mateix a l’hora de la mort.

A l’Església parroquial de sant Martí d’Arenys de Munt hi consta un altar dedicat al Roser des de l’any mateix de la batalla de Lepant(1571), guanyada als turcs per l’advocació del la Mare de Déu del Roser segons interpretà el papa dominicà sant Pius V (1566-1572). Hi ha referències d’un segon altar l’any 1626, obra del mestre Garau Vilagran d’Arenys de Mar. A finals del segle XVII  se’n basteix un tercer de gust barroc, molt probablement el que es podia admirar abans de la seva destrucció i crema en la darrera guerra civil (1936). Immediatament despres de la guerra (1940) se n’habilità un de provisional, fet de fusta i amb un tapís pintat, obra de la senyora Consol Burch, que representava la imatge de la Mare de Déu del Roser desapareguda l’any 36. L’any 1949 es realitza, amb materials nobles – pedres i marbres de gran qualitat- l’actual altar del Roser. El seu clacissisme de formes i la seva severitat el fan especialment notable en el conjunt del temple. La imatge en talla de l’escultor Armiño és d’una serena bellesa i elegància. L’altar fou beneït i s’hi celebrà per primer cop missa el diumenge de la Santíssima Trinitat, el 12  de juny de 1949.

La confraria del Roser a Arenys de Munt cal suposar-la molt antiga, possiblement contemporània del primer altar, ja que en la butlla de la seva refundació, urgida pel Comissari de la Croada, l’any 1759, es fa constar que la confraria ja existia de més antic a la parròquia i que la seva nova fundació respon tan sols a una revisió general de les indulgències de totes les confraries del Roser.

En l’Arxiu Parroquial es conserven 8 llibres, 4 llibres d’índexs i una llibreta de la confraria del Roser que van des del 1759 als nostres dies. Els primers llibres permeten fer el cens més fiable de la població al segle XVIII.

Tot això vol dir que moltes generacions d’arenyencs han participat en aquesta pia societat i s’han unit en el compromís de  fer la pregària del Rosari i pregar pels difunts. No hi ha arenyenc d’arrels que no hi trobi en els llibres esmentats el nom d’alguns dels avantpassats. Aixó, però, no és arqueologia, sinó testimoni de fe. En l’actualitat la confraria consta de 78 famílies i cada primer diumenge de mes s’aplica la missa del migdia pels difunts de la confraria. Els confrares contribueixen amb un donatiu o ofrena anual al culte de misses pels seus difunts.