Nota Històrica

 

 

El Presbiteri

l'Altar,el retaule actual, l'ambó

 

 

L'any 1993 es complí el 50 aniversari de la Consagració de l'Altar Major del Temple Parroquial pel bisbe de Girona Mons. Joseph Carañà i Inglès.
La solemne acció litúrgica tingué lloc l'11 de novembre de 1943, festivitat de Sant Martí de Tours, patró d'Arenys de Munt. A l'Ara s'hi dipositaren relíquies dels màrtirs Sant Laurentí i Sant Inocenci.
La magníifica Ara (2.66 x 0.89 mts.) consagrada pel bisbe diocesà havia servit d'altar des dels orígens del Temple Parroquial (S.XVI) i fou providencialment salvada de la fúria iconoclasta del juliol de 1936.
Res no s'oposa a creure que aquesta antiga llosa de l'altar és la que havia estat consagrada, conjuntament amb el temple, pel bisbe de Girona Joan de Margart, el 13 de setembre de 1544.
L'arquitecte barceloní Isidre Puig Boada (1891-1987) s'encarregà del projecte del nou altar fent tallar l'Ara antiga en línia gotitzant i sostinguda per vuit esbeltes columnetes sobre base d'esgraó en pedra. Puig Boada presentà, també, en el mateix 1943 un projecte de retaule que havia de servir per emmarcar les taules del pintor Pere Serafí (1543), representant la vida de Sant Martí, salvades de la destrucció(1936) de l'antic retaule de Joan de Tours(1542).
El projecte de Puig Boada fou desestimat, aleshores; mes tard -l'any 1960- el mateix arquitecte en va presentar un altre que es materialitzà per la festa major de 1961 i és el que gaudim actualment, centrat en la imatge en talla de Sant Martí en actitud orant(1962) obra de l'escultor gironí Ramón Casellas i Albert.
L'any 1965 l'altar major -situat sota el retaule- fou desplaçat al centre del presbiteri a fi de fer-lo més útil per a la celebració de la Missa de cara al poble d'acord amb les disposicions litúrgiques que emanaven del Concili Vaticà II(1963-1965). El presbiteri s'eleva tot ell 30 cmts. L'altar desplaçat, va ser consagrat de nou amb el ritus simple del ritual romà. En dita ocasió -pel novembre- es féu na edició commemorativa dels Goigs de Sant Martí.
Pel desembre del 1984 l presbiteri sofrí reformes notables. L'altar major de pedra fou traslladat a una capella lateral.
En vistes del 50e aniversari de la consagració de l'Altar major, el Consell Parroquial de Pastoral decidí (8-XI-1992) demanar a la Cúria diocesana els permisos pertinents per a la reinstal·lació de l'ara multisecular en el presbiteri i la creació d'un nou Baptisteri en la capella del Portal Xic, col·locant-hi la font baptismal del segle XVI. El 25 de febrer d'aquest any el canceller secretari de la cúria diocesana de Girona donava el vist i plau a l'obra i l'altar fou instal·lat una altra vegada al centre del presbiteri, retornat aquest darrer a les seves mides originals, si bé, sense l'esgraó del post-concili. S'hi celebrà novament l'Eucaristia en la missa "in Coena Domini" del dijous sant (8 d'abril de 1993) sense nova consagració segons les disposicions canòoniques actuals en tractar-es d'un simple trasllat.
El reliquiari de l'ara ha restat intacte des de la consagració de l'altar l'11 de novembre de 1943.

En l'ofici de sant Martí del 1993 s'ha inaugurat i beneït un nou i magnífic ambó. Les peces que el componen són dues pedres cisellades provinents del basament de l'antic retaule obra del picapedrer barceloní Jaume Safont(1541)i un fragment en fusta del retaule de Joan de Tours(1542); l'únic que resta de la destrucció de 1936. Els elements han estat muntats sobre forja de la casa Burch d'Arenys de Munt.